/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Why don't you tell them that I'm a boy? (i II)

divendres, 22 de juny de 2007

Why don't you tell them that I'm a boy? (i II)

Com hem comentat, parlem de transsexualitat quan el sexe biològic d'una persona no correspon amb el seu sexe psicològic, és a dir, amb el que un sent.

La transsexualitat suposa un fort desafiament a la creença en la dualitat home-dona, masculí-femení, doncs ens demostra que cal anar més enllà i que no és precisament la genitalitat el que defineix un individu, sinó la seva percepció de sí mateix, alhora que deixa entreveure l'aspecte social del gènere, com podem llegir en aquest article, on veiem el procés d'aprenentatge de les normes de comportament i les diferents expectatives segons el sexe biològic.

Aquest raonament el representa a la perfecció el cartell de la pel·lícula Transamèrica ("la vida és molt més que la suma de les seves parts..."), la indecisió davant de les dues portes quan no se t'accepta en cap i quan sents que no encaixes enlloc.

A Transamèrica podem seguir el periple d'una transsexual femenina (paper magníficament interpretat per Felicity Huffman), que rep un inoportuna sorpresa just quan és a punt d'aconseguir el seu somni d'operar-se.

El procés pel qual ha de passar una persona transsexual inclou el seguiment psicològic i psiquiàtric per determinar que efectivament es tracta d'una disfòria de gènere (o Síndrome de Harry Benjamin), seguit del test de vida real, que pot durar varis anys, durant els quals la persona ha de viure en el gènere sentit i desitjat, mentre se li fa un seguiment. Finalment, si la persona desitja operar-se i se li ha recomanat i aprovat el fer-ho, s'haurà de començar amb el procés d'hormonació (que durarà tota la vida).

Per al cas de la transsexualitat femenina, s'apliquen hormones femenines (estrògens i altres) que frenen el creixement del pèl corporal (que tornarà a crèixer si es deixen de prendre). Després es pot procedir a la implantació de les mames i, en una altra operació, a la vaginoplastia, que consisteix en reaprofitar el penis per a construir la cavitat vaginal. També, de vegades, es realitzen cirurgies facials correctores.

Per als transsexuals masculins, s'apliquen hormones masculines (testosterona i altres), que, entre altres efectes, modifiquen la veu, la musculatura, el pèl corporal, aturen la menstruació (procés que pot ser molt dolorós, especialment si es patia dismenorrea) i provoquen un augment d'uns 6 ó 7 cm. del clítoris, que passa a ser un micropenis. Aleshores, la primera cirurgia que s'acostuma a realitzar és la mastectomia (extirpació de les glàndules mamàries), operació que acostuma a representar un gran alleujament per a la persona afectada, doncs és el caràcter sexual "més evident".
Després d'un temps d'hormonació, s'ha de procedir a realitzar la segona cirurgia, la histerectomia (extirpació dels ovaris, úter i vagina), davant del greu perill de patir un càncer d'ovaris degut a la hormonació.
Finalment, la persona es pot sotmetre a una tercera cirurgia de reassignació sexual per fer una reconstrucció del penis. Els mètodes més utilitzats són la faloplastia i la metadoioplastia, cadascun amb els seus avantages i inconvenients (quan a sensibilitat, aspecte, etc.).

Mentre que són ben poques les comunitats autònomes que disposen de professionals especialitzats en Identitat de Gènere i que ofereixen el seguiment del pacient i la gratuïtat de l'operació, moltes persones han de pagar una elevada suma de diners en clíniques privades: a Espanya, una reassignació d'home a dona costa entre 15.000 i 18.000 euros, i la de dona a home gairebé el doble.

Un bon exemple de transsexualitat masculina el tenim a la pel·lícula, més o menys coneguda, "Boys don't cry", una esgarrifosa i trista història basada en fets reals que li va valer un Oscar a l'actriu Hilary Swank per interpretar el paper de Brandon Teena, un noi transsexual (i no, no és una dona lesbiana, com algunes sinopsis s'empenyen a dir) assassinat a sang freda per ser això, un noi transsexual.

Socialment, és molt menys coneguda la transsexualitat masculina que la femenina (en una societat masclista i patriarcal, l'home sempre té les de perdre en l'expressió de les seves emocions) i els transsexuals masculins passen molt més desapercebuts físicament (els efectes de la testosterona són devastadors), a banda que ells pugen un esglaó social, mentre que elles el baixen (són tristos però reals els casos en què una transsexual femenina, després de l'operació de reassignació, ha passat a cobrar menys per fer la mateixa feina que feia abans d'aquesta) i aquí tenim un cop més la prova de la desigualtat social entre persones (i entre gèneres).

Finalment, comentar que, com es va dir al post anterior, una persona transsexual pot ser heterosexual, bisexual o bé homosexual, com qualsevol altra, doncs l'orientació sexual és un concepte a part.

Més informació (transsexualitat masculina):
Transmasculins (Barcelona)
Loren Cameron (transman, fotògraf)
portal de Carla Antonelli
Carta de l'associació Aldarte (un exemple molt bo basat en un cas real)

6 comentaris:

no me acuerdo ha dit...

Crec que no has entès el que volia dir amb el meu comentari.No estic en contra del dia de l´orgull com a tal,sino de tota la parafernàlia que es crea al seu voltant.

bala perduda ha dit...

Hola no me acuerdo, benviguda.

Sí, sí que t'he entès, la part del "dia de l'orgull" de la que tu parles és pura banalització dels orígens reivindicatius després dels fets d'Stonewall.
A banda que tens raó quan sembla que només és l'orgull pels musculocas i las reinonas i les dones lesbianes i bisexuals segueixen sent tant invisibles com la resta de l'any. Però aquí ja entrem en un tema més complex com és la desigualtat de gènere: la doble discriminació de les lesbianes i la problemàtica d'estar realment out tot l'any.
La família i la feina són temes delicats per la dificultat i la pressió que encara existeix en aquests ambients.

De totes maneres, el que jo comentava és que, a banda de la part superficial i carnavalesca, hi ha moltes entitats que fan actes divulgatius i de lluita i que no has tingut en compte.
Si la mani de Madrid no t'agrada (ja que és bàsicament allí on hi ha la desfilada i, a més, aquest any coincideix amb l'Europride...) doncs vés a la de Lleida i Barcelona i lluita també pels drets dels trans (el lema d'enguany).

Salut!

MOONLIGHT ha dit...

Bones, guapa! fa molts dies que no escrius res... que potser estàs per Barcelona? jeje

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070702/51369311643.html

bala perduda ha dit...

Hola! Ja estic aquí! He estat una setmaneta fora... Fent Camí...

Jajaj, no, no he anat encara a Barna, tot i que volia presentar-me al casting ¿^^ i, si cal, fer-li un favor a l'Scarlett... tot de manera voluntària i desinteressada ^^

A veure si ens veiem aviat ;-)

MOONLIGHT ha dit...

totalment desinteressada, jeje... potser el dg ens veiem, no?

no me acuerdo ha dit...

Estimada bala perduda,sóc la primera en militar i anar a la mani del dia 28.Només m´agrada escalfar l´ambient i que la gent pensi.Sóc una mica dolenta...
Salut!