/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Why don't you tell them that I'm a boy? (I)

diumenge, 17 de juny del 2007

Why don't you tell them that I'm a boy? (I)

O sigui, "per què no els hi expliques que sóc un noi?"

Per parlar de la transsexualitat s'han d'entendre i diferenciar dos conceptes clau: sexe i gènere. N'hi ha prou amb tenir molt clars aquests conceptes, però després també n'hi podem afegir d'altres: orientació afectiva i sexual, identitat (sexual i de gènere) i pràctiques sexuals, que, en conjunt, corresponen als cinc conceptes bàsics sobre sexualitat i que, evidentment, es poden combinar entre ells de múltiples maneres, oferint, per tant, un ampli espectre d'expressió de la persona i de la sexualitat humana.

El sexe és el conjunt de característiques físiques, biològiques i corporals amb les que neixen les persones. Aquest seria el sexe biològic que, alhora, consta de varis elements i subdivisions: els cromosomes (XX, XY, XXY, XXX, XYY...), les gònades, els genitals, l'anatomia, la morfologia i les hormones sexuals, aquestes últimes són les responsables dels caracters sexuals secundaris (per exemple: el pèl, la barba, etc.).
Amb el sexe biològic dividim les persones i la societat de manera dual en mascle i femella, però en realitat tenim: femella, intersexual i mascle, és a dir, tenim un mínim de tres sexes.

També podem distingir entre sexe psicològic, que és el que una persona sent i, aleshores, conforma la seva identitat sexual i el sexe social, que seria el rol que prenem socialment, és a dir, és una altra manera de denominar el gènere i representa la identitat de gènere.

El gènere (o sexe social) és, doncs, el conjunt de característiques psicològiques, socials i culturals, socialment assignades a les persones en funció del seu sexe biològic. Aquestes característiques són històriques, es van transformant al llarg del temps i varien entre cultures i, per tant, són modificables.
El gènere i els rols de gènere vindrien a ser les normes socials, expectatives i creences del tipus:
- "Un home de debò no expressa els seus pensaments ni les seves emocions."
- "Tots els homes gais són efeminats."
- "Un nen no pot jugar a nines i una nena no pot jugar amb cotxes ni amb pilotes." (actualment hi ha més permisivitat amb les nenes, segons la família, però per als nens la pressió encara és molt gran)
- "El blau és el color dels nens i el rosa el de les nenes". (Això és sexisme pur! I desgraciadament encara està molt de moda en la roba per nadons i en les bates per a l'escola).
- "En les relacions entre dones una fa d'home i una de dona." (Aquest dubte el tenen molts heterosexuals però és una mica estúpid... en una relació lèsbica només hi ha dones...)

Així, segons el gènere, dividim les persones, també de manera exclusivament bipolar (què simplistes que som...), en masculines i femenines, però cada cop està menys clara la frontera entre un i altre i, en realitat, podríem dir que hi ha un continuum entre la masculinitat i la feminitat, és a dir, que no són conceptes separats i oposats, sinó que són dos conceptes units per una línia contínua en la qual ens podem situar segons ens convingui.

Finalment, a partir d'aquí, generalment s'acostuma a definir:
- Home: sexe mascle, gènere masculí, orientació sexual heterosexual qualsevol
- Dona: sexe femella, gènere femení, orientació sexual heterosexual qualsevol
Bé, la definició d'home i de dona em sembla massa complicada així que jo ho deixaria aquí, però es poden donar moltes combinacions, com, per exemple, aquestes (només fent servir tres conceptes cada vegada):
- Home femení heterosexual
- Dona masculina heterosexual
- Home masculí bisexual
- Transsexual masculí gai

Un cop hem arribat fins aquí, ja podem introduir els conceptes de transsexualitat i transgenerisme.

El transgènere és una persona que transgredeix les normes i expectatives de gènere i fuig de les classificacions, estereotips i rols socials al voltant de la relació sexe-gènere. Una persona que es consideri transgènere no està d'acord o no es sent identificada amb el rol social que se li ha assignat, però està a gust amb la seva identitat sexual.
"El gènere no és d'ordre natural ni respon a imperatius biològics. Per tant, qualsevol [persona] pot ser transgènere i és una de les múltiples formes de representar la identitat de gènere." (Cristina Garaizábal, psicòloga, al seminari "Reptes Actuals als Drets Humans: La Transsexualitat"; Barcelona, 19 de juliol del 2005).

El transsexual, en canvi, és una persona que té un conflicte amb el seu sexe biològic (i per tant també amb el gènere assignat). La transsexualitat es defineix per un sentiment constant i permanent de pertànyer al sexe/gènere oposat i s'acostuma a definir com viure en un cos que no et pertany ni et representa.
Tota persona transsexual és alhora transgènere, però no tot transgènere és transsexual.
A partir d'aquí, hi ha persones transsexuals que tiraran endavant tot el procés (car, llarg i molt dolorós) per fer una reassignació de sexe i d'altres que intentaran fer la seva vida de la manera més còmoda possible sense operar-se.
"La transsexualitat no es defineix per l'operació, sinó pel sentiment de pertenència a un gènere." (Àlec Casanova, Grup d'Identitat de Gènere i Transsexualitat del Col·lectiu Lambda de València; al mateix seminari)

Segons el sexe biològic d'origen i el gènere de destí, diferenciem entre transsexuals masculins o DaH (FtM, en anglès) que són aquells que fan la transició de dona a home, i transsexuals femenins o HaD (MtF, en anglès), amb un sexe biològic d'origen mascle però identitat sexual i de gènere dona.

El procés de socialització i reassignació és molt diferent per a cada cas i mereix un post a part, però per totes aquelles persones que creuen que la transsexualitat és una malaltia i un capritx... rés millor que les paraules de Carla Antonelli: "Maldito capricho el de no reconocerte en un cuerpo que tu mente no da por cierto. ¡Maldito el capricho!"

7 comentaris:

moonlight ha dit...

Tot just dv per la nit, al cafè baraka passaven uns curts i un d'ells era sobre transexuals... és un tema molt complicat, suposo que no es deu poder suportar veure que no ets com et sents o que t'imposen una manera de ser... tornem al tema de sempre: qui és qui marca el que és normal i el que no?

bala perduda ha dit...

Gran pregunta.

A mi la paraula normal no m'ha agradat mai, intento evitar-la tant com em sigui possible. És una paraula molt perversa, no significa res i alhora vol significar massa coses, i una de les seves accepcions és motiu de classificacions i discriminacions.

Qui determina qui està a una banda i qui a l'altra? Jo no sóc una persona experta en el tema, cal saber història, literatura, sociologia, antropologia, religió (la religió i el fanatisme són els grans culpables de moltes injustícies, desgràcies i discriminacions)... No sé, és complex, però qui som nosaltres (simples éssers humans) per jutjar?

moonlight ha dit...

Quan et parlo de normal no és pq hi estigui d'acord, sinó pq tot es basa en que ser heterosexual, casar-se i tenir fills és "normal" i la resta ja marxa de la "normalitat" que algun dia algú va decidir.

Tots tenim prous problemes... no cal que ens fiquem en la vida dels altres, no?

bala perduda ha dit...

Sí, ja t'he entès. Només em referia a que es pot canviar la paraula normal per habitual, usual o comú, per exemple, sense necessitat d'estigmatitzar ningú.

moonlight ha dit...

ok! ;D

Anònim ha dit...

bala perduda, em deixes sorpresa de la teva bastíssima cultura. Ets un pou de saviesa! Saps de tot i parles amb propietat amb només un quart de segle. T'envejo!
Aquests articles, tal cual, els hauries d'enviar a H2O per a què te'ls publiquessin a la revista que sortirà al setembre, ja que són interessantíssims!
FELICITATS PEL TEU BLOG

bala perduda ha dit...

Gràcies, mercè. Per cert, la revista no s'havia de publicar la setmana que ve, pel 28-J? Potser estàs parlant d'una altra revista...

Respecte a agafar articles i publicar-los, el blog està sota una llicència de Creative Commons, és a dir, tothom els pot copiar i reproduir sempre respectant una sèrie de condicions: el text s'ha de mantenir intacte (no es permet fer obres derivades), se m'ha de citar obligatòriament com a autor i no es permet reproduir el text amb finalitats lucratives.