/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Cahiers du Cinéma.

dissabte, 14 de juliol del 2007

Cahiers du Cinéma.

Encara que una mica tard, vull fer eco d'una gran notícia pels amants del cinema: des del passat mes de maig ja podem gaudir de l'edició espanyola de la reputada revista francesa Cahiers du Cinéma, fundada l'any 1951 per Jacques Doniol-Valcroze, André Bazin i Lo Duca i que ha comptat amb col·la- boradors de la talla de Jean-Luc Godard, Eric Rohmer, Jacques Rivette, Claude Chabrol o François Truffaut, tots ells repre- sentants de la nouvelle vague, relacionada amb els inicis de la revista.

L'edició espanyola de Cahiers corre a càrrec de Caiman Ediciones i ja compta amb tres números, el darrer dels quals està al carrer des del passat divendres 13 de juliol, amb una puntualitat rigorosa doncs aquest era el dia anunciat a la web, i correspon als mesos de juliol i agost. El preu final és de 4 euros per una revista que ronda les 100 pàgines (amunt o avall, segons el mes), plagades de bon i dens contingut i d'imatges fascinants.
L'edició espanyola basarà part del seu contingut en la traducció de l'edició francesa (que costa uns 6 euros) i una altra part serà de producció pròpia, amb especial atenció al cinema i als festivals autòctons.

Des de la web de l'edició francesa es pot accedir a alguns dels continguts i articles de les revistes, a banda de poder consultar el sumari complet de cada número. A més, també podem disposar d'una versió online, en anglès, encara que de pagament.

Cahiers du Cinéma es diferencia d'altres revistes de cinema, com poden ser Fotogramas o Cinemanía, en la concepció i el tractament del cinema com a art i com a vehicle d'expressió i de canvi. No espereu trobar ressenyes ni reportatges sobre els propers blockbusters ni les macroproduccions del moment ni tampoc gaires referències a les majors, per a això ja existeixen altres mitjans de comunicació, com les publicacions abans esmentades. De fet, sempre m'he preguntat perquè se li ha de fer més propaganda a una pel·lícula que ja de per sí compta amb unes inversions de màrqueting escandaloses i que, a sobre, està en boca de tots... Perquè, encara que Fotogramas sigui la revista més veterana de tota Europa, amb 61 anys informant sobre les grans estrenes del món del cinema i sobre les seves celebritats, en poques ocasions es distancia del cinema americà i les produccions mundials més sonades per donar-nos a conèixer obres d'altres cinematografies més desconegudes i, de vegades, amb menys possibilitats, però no per això menys interessants.
A Cahiers du Cinéma, entre d'altres coses, hi trobem pel·lícules d'autor, pel·lícules, potser, minoritàries, però obres que d'una altra manera difícilment coneixeríem ja que es troben fora del circuit comercial habitual; crítiques i anàlisis suculents de pel·lícules i festivals; entrevistes, fins i tot a compositors de bandes sonores (cosa gairebé inèdita!) i una especial atenció al cinema oriental, que tantes joies ha aportat.

En fi, una revista molt recomanable per totes aquelles persones que vulguin redescobrir el cinema o aprendre una mica més sobre la història del cinema i els seus protagonistes; per a estudiants, estudiosos i persones interessades en les arts escèniques i en la cinematografia menys comercial, que busquin en les pel·lícules, molt més enllà d'un simple entreteniment, un fons de reflexió i de comunicació, de transmissió de sensacions i emocions, una forma de compromís i una via d'expressió de les inquietuds, preocupacions, experiències i expectatives.

Respecte a la distribució, a la mateixa web de Caiman Ediciones es poden consultar els punts de venta. Per ara, en "aquesta la nostra ciutat", jo només l'he trobada a les franquícies Roslena, i s'ha d'estar atent al dia de sortida perquè només n'arriben un o dos exemplars...

3 comentaris:

moonlight ha dit...

interessant revista...

bala perduda ha dit...

Doncs sí, és una revista molt interessant si t'agrada descobrir coses noves i veure les coses des d'altres perspectives.

moonlight ha dit...

sempre es bo descobrir coses noves, jeje