/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: de novembre 2007

divendres, 30 de novembre de 2007

Vampíria: la ruta.

Ja fa pràcticament una setmana, durant els passats divendres 23 i dissabte 24 de novembre, alguns afortunats vam poder gaudir d'una nit de misteri i literatura "fantàstica i de terror" amb Vampíria, la ruta literària per Albarca que formava part dels actes de la Tardor literària amb els 5 sentits.

El punt de trobada fou la Plaça Imperial Tarraco de Tarragona (valgui la redundància), davant de la Facultat de Lletres de la URV. En pujar a l'autocar se'ns va obsequiar amb un "kit vampíric", que consistia en diversos materials de maquillatge terrorífic, de manera que, juntament amb vàries cançons de Fangoria o amb la composició de Wojciech Kilar per a la banda sonora del Dràcula de Coppola, per exemple, que sonaren durant el trajecte en autocar, vam poder fer una primera immersió en l'ambient lúgubre i tenebrós.
A part de la foscor de la carretera i les tortuoses corbes que trobem un cop sortim d'Alforja per pujar fins a la Serra del Monstant, passant per Cornudella del Montsant, per les finestres també podíem gaudir d'una esplèndida lluna gairebé plena.
Arribats al camí que puja fins Albarca, davant de la dificultat de l'ascensió, l'autocar ens va deixar a la cuneta de la carretera, just davant de la creu al costat del camí. Amb l'ajuda de llanternes, vam iniciar l'ascensió del turó fins al poble, en una situació que recordava el passatge de Dràcula, l'obra de Bram Stoker, en què en Jonathan Harker és abandonat pel carruatge enmig dels boscos que envolten el castell del comte Drakul... Res més apropiat per l'ocasió...
Un cop vam ser al "cim", ens va rebre part de la comitiva de la Pell del Llavi i, després de descarregar l'equipatge, vam iniciar la ruta guiada pel poble a càrrec d'en Pep Blay, escriptor i periodista musical, que, molt amablement, ens va rebre a ca seva i ens va oferir un pica-pica de coca de recapte i moscatell per després delectar-nos amb curiositats sobre el seu llibre i la creació d'aquest, amb mostres de camises, llibres i discos que l'han influenciat, entre els quals, la macabra història d'en Charles Manson. I tot això en una habitació plena d'espelmes i amb una ambientació fosca i gòtica.

Després d'una agradable i càlida sessió d'històries i curiositats, vam iniciar la ruta vampírica pel poble, amb un fred que glaçava. En Pep Blay, com a cicerone, ens va conduir amb llanternes i fanals a través del cementiri vell i l'església, on ens va explicar la història de les ofrenes humanes i la sospita de les pràctiques d'avortament. Vam (o vaig) conèixer l'existència de Pla del Castell, la casa de turisme rural d'Albarca. Ens va fer partícips de l'estranya història de la misteriosa senyora Pilar Prim (res a veure, per cert, amb l'obra homònima d'en Narcís Oller), de la qual també en vam poder veure la casa (des de fora, eh?) i, posteriorment, la tomba, una de les més fastuoses o, millor dit, decents, de tot el cementiri nou.
Tenint en compte el fred que feia, vam desistir de fer els vint minuts de camí (amb els seus corresponents vint minuts de tornada) per visitar les famoses tombes antropomòrfiques, visita que em queda pendent per una altra ocasió. Així, ens vam dirigir al refugi Montsant d'Albarca, on vam sopar i vam tenir una vetllada de poemes, contes i literatura.
Amb el crepitar de la llar de foc, a la llum de les espelmes, en un ambient de foscor i amb elements decoratius com "teranyines", aranyes i corbs, es van recitar poemes de romàntics com Percy Shelley i es va llegir un conte d'en Carlos Ruiz Zafón i una de Las Leyendas de Bécquer, El monte de las ánimas. Per finalitzar les lectures i recitals, el mateix Pep Blay ens va llegir un emocionant fragment d'un capítol dels seu propi llibre.

Quan molts es retiraren a dormir, alguns altres vam poder compartir una bona estona, fins quarts de tres o quarts de quatre de la matinada, conversant amb en Pep Blay de temes tant diversos com el temps i la concepció que en tenim, l'extinció o no de l'espècie humana, la mort o els còmics onírics i literaris com Sandman, d'en Neil Gaiman, o bé el Batman d'en Frank Miller. En aquest punt, coincidim en el gust per un personatge tant humà i torturat com en Bruce Wayne/Batman.
D'aquesta manera, vam donar per finalitzada una agradable nit de literatura que esperem repetir per a la Tardor Literària del proper any.
L'únic, però, que podria deslluir una mica la jornada vampírica fou el fet que en la descripció de l'activitat es prometia un exemplar del llibre Vampíria Sound, d'en Pep Blay, com podem llegir, per exemple, aquí, aquí, aquí, al programa de La Pell del Llavi o bé al mateix programa de la Tardor Literària, però que no es va arribar a fer realitat. Senyors, amb la literatura no es juga.

Fotos de la vetllada (cortesia de La Pell del Llavi).

dimarts, 27 de novembre de 2007

Mem: Temps era temps...

De la mà del senyor nightwing, aquí tenim un nou mem: "Temps enrere", i aquestes són les meves respostes:

1- Jo fa deu anys enrere anava a l'institut i passava per una de les etapes més fosques, solitàries i depriments de la meva vida, però, alhora, de gran activitat intel·lectual, per dir-ho d'alguna manera.

2- Jo cinc anys enrere estava "estudiant" una altra carrera i treballant en dos llocs alhora (cosa difícilment sostenible, per cert) per guanyar-me les garrofes i pagar-me la carrera, el transport i els meus petits capricis.

3- Jo fa un any estava estudiant una altra carrera ¿^^ , buscava feina i intentava resoldre els meus maldecaps vitals.

4- Ahir (dimarts 27 de novembre) em vaig aixecar ben d'hora per anar a treballar, per la tarda vaig anar a classe de Francès i per la nit vaig estar una estoneta navegant per internet i després treballant una mica en el PFC abans d'anar a dormir.

5- Avui (dimecres 28 de novembre) m'he aixecat ben d'hora per anar a treballar ¿^^, per la tarda he anat a classe de Català i ara estic davant de l'ordinador responent el mem ¿^^. Dintre d'una estona aniré a fer el sopar, que hi ha gana, i després tindrem una sessió televisiva de sèries i altres: Kyle XY (+info) i Silenci! ^^ Abans d'anar a dormir intentaré també treballar una mica en el PFC.

6- Cinc cançons: mmmhh. Segurament un altre dia en diria algunes de diferents, però bé, més que cinc cançons, crec que també triaré artistes o treballs en concret ¿^^: Older de George Michael (em vaig comprar aquest treball en casset quan tenia 14 anys i encara m'agrada, i molt), Tutto Pavarotti de Pavarotti ¿^^, Descanso Dominical de Mecano, Don't Go Away d'Oasis i Zombie dels The Cranberries. L'Amparito Roca també me l'apunto. ;-)

7- Cinc llocs per visitar: només cinc?... Doooooncs, països o ciutats que m'agradaria visitar: Suïssa, Japó, Irlanda, Lisboa i el Tibet. Repetiria amb França (Carcassone est une très belle ville! ;-) ) i amb la costa cantàbrica espanyola.

8- Cinc coses que m’agrada menjar: quan a menjar, m'agrada gairebé tot i m'encanta provar coses noves i descobrir nous sabors. És més, podria dir que el menjar, de fet, entra per la vista, però potser el que més m'agrada és la pasta, la fruita i la xocolata. I si fem una fondue de xocolata amb fruita encara més. :-)__

9- Cinc joguines preferides: d'ara o d'abans? Anys enrera, els playmobils, els He-man (sí, què passa... ¬¬), la meva col·lecció pràcticament completa de les Tortugues Ninja (em faltava el guerrer del clan del Peu ¿^^) i, una mica més tard, la Game Boy i la Mega Drive (quines viciades!).

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Home... Cinc distribucions preferides... doncs no. M'agradaria tenir més experiència amb Linux de la que tinc, però de les diferents distros, em quedo amb Ubuntu i Kubuntu, tot i que a la universitat també he fet servir Debian i, a més, també disposo d'algun Live CD de Knoppix i Càtix. Com a curiositat, també em quedaria amb Damn Vulnerable Linux, només per estudiar i aprendre sobre Seguretat Informàtica.

11.- Cinc persones a les que passo aquest mem: Cinc no, dues (... o tres, segons com es miri ¿^^). Si hi volen participar: Kissu&Padam i Mercedes Sánchez. :-)

diumenge, 18 de novembre de 2007

Educació en diversitat afectivosexual.

Durant el passat cap de setmana, concretament els dies 9, 10 i 11 de novembre, es van celebrar a l'Hotel Asturias de Gijón, ubicat al preciós barri de Cimadevilla, les I Jornades en Educació per a la Diversitat Afectivosexual, excel·lentment organitzades i dirigides per l'associació XEGA (Xente Gai Astur).

Durant aquests intensos tres dies vam poder assistir a vàries xerrades, col·loquis, tallers i taules rodones al voltant de l'educació en la diversitat afectivosexual i de la infància i adolescència LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals), amb ponents dels diversos col·lectius integrants de la FELGTB (Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals).

Per desgràcia, com exclamava el títol d'una de les xerrades, de manera gairebé tàcita encara avui en dia la infància i l'adolescència LGBT es mouen entra la invisibilitat, l'exclusió i la discriminació i es tracten com una aberració. Però el que no és "normal" i molt menys acceptable és el fet que una o un adolescent o jove LGBT hagi de viure els seus sentiments amb angoixa i d'amagat, amb por al rebuig dels seus companys o a que no se l'escolti, se'l tingui en compte i se'l respecti, vulnerant així de manera flagrant la seva dignitat com a persona i menyspreant la seva capacitat d'estimar i de tenir relacions afectives i sexuals absolutament plenes i satisfactòries. Situació aquesta que, per descomptat, tindrà un efecte negatiu en el seu desenvolupament com a persona.

És per això que cal traslladar la igualtat social a l'àmbit de l'educació, perquè l'educació és el motor transversal de la igualtat i l'educació afectivosexual ha de ser un objectiu per al conjunt de la població i s'ha d'incorporar en un programa d'educació per a la salut, de manera que no es tractin les relacions afectives i sexuals des del punt de vista heterocèntric i coitocèntric com s'ha fet fins ara. Per exemple, només cal recordar que quan es parla de salut sexual als instituts, el tema s'acostuma a reduir a parlar del preservatiu i a explicar com es posa (a un plàtan, malpensats), sense tenir en compte que, en general, a les noies lesbianes això no els servirà de gran cosa. Per una altra banda, es redueix tot a la part (hetero)sexual i, curiosament, s'omet la vessant afectiva. Per tant, per tal de mantenir els principis de normalització i d'inclusió, és a dir, d'una escola realment per a tots, és fa patent la necessitat de formació del professorat en diversitat per orientació afectivosexual i de gènere i en diversitat de famílies, i això és necessari tant per legislació, doncs la llei així ho indica: "L'educació tindrà per objectiu el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics i els drets i llibertats fonamentals", ja que " Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social" (Article 14 de la Constitució Espanyola de 1978), com per les escandaloses estadístiques de LGBTfòbia i de suïcidi en joves LGBT.

En aquestes jornades, en una xerrada dedicada a la infància i adolescència transsexual, també es va presentar i exposar la Guia didàctica sobre transsexualitat per a joves i adolescents, molt interessant i aclaridor material en format còmic, il·lustrat per Aniel, una jove transsexual, i amb textos de Lola Martín, sexòloga i sociòloga pertanyent a COGAM, que ens mostren de manera clara i divertida la quotidianitat i la problemàtica de les persones transsexuals.

Molt emotiva va ser la ponència d'una mare de l'AMPGIL (Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes), que va arrencar calorosos i agraïts aplaudiments d'una atenta sala amb una sorprenent declaració: "M'alegro de tenir un fill gai perquè, sinó, hauria mort idiota". Aquesta frase, que sense reflexió pot semblar molt forta, evidentment es refereix a l'oportunitat d'entendre la riquesa i diversitat de les relacions afectivosexuals entre persones, més enllà del que la societat ens ha volgut inculcar. Com molt bé resa el cartell d'AMPGIL, que va ser portada del número 50 de la revista Lambda (anteriorment a la polèmica de la campanya a Itàlia): "Pot ser que sigui gai... pot ser que sigui lesbiana... o pot ser que sigui heterosexual... en qualsevol cas, la família i el sistema educatiu han de garantir el seu desenvolupament integral com a persona". Queda dit.

Finalment, només resta agrair la tasca de totes i tots aquells professionals de l'educació que fan possible que els adolescents LGBT d'escoles, instituts, esplais i agrupaments es puguin sentir més segurs, recolzats i lliures en un món que, malauradament, encara avui en dia els és molt hostil.

Recursos sobre educació en diversitat afectivosexual:
- Inclou, gais i lesbianes en l'educació.
- AMPGIL, Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes.
- Àrea d'educació de COGAM (Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Madrid).
- Materials editats per ALDARTE (centre d'estudis i documentació per les llibertats sexuals i centre d'atenció a gais, lesbianes i transsexuals).
- Tutor GLBT, l'experiència del blog d'atenció a la diversitat afectivosexual a l'IES Duque de Rivas (Madrid).
- Pisando fuerte, blog creat i dirigit principalment per a joves i adolescents LGBT.
- Documentació i recursos de la FELGTB.

dissabte, 17 de novembre de 2007

Invents extraordinaris (II): el theremin.

Reprenem la sèrie d'invents extraordinaris amb el Theremin, el primer instrument musical electrònic del món i podríem dir que el primer sintetitzador.

La genialitat d'aquest invent radica en què és un instrument que es toca sense tocar, malgrat la paradoxa d'aquesta afirmació. El theremin o eteròfon és un instrument que es fonamenta en la ciència, concretament en l'electromagnetisme, i, per tant, es "toca" movent les mans per tal de controlar els camps electromagnètics que es generen.
Fou creat l'any 1919 per un físic i violoncelista rus anomenat Lev (Leon) Serguéievich Termen, que més endavant es va passar a dir Leon Thérémin.
Al llarg de la seva vida, Termen va investigar en els camps de l'electromagnètica i l'electricitat i va arribar a conèixer personatges històrics de la talla de Lenin, Einstein, el director de cinema Sergei Eisenstein o l'enginyer Robert Moog, creador, ara sí, del sintetitzador.

L'aspecte habitual del theremin és el d'una caixa amb dues antenes laterals: una vertical que en controla la freqüència, de manera que aquesta augmenta, és a dir, el so és més agut, a mesura que s'hi apropa la mà; i una altra d'horitzontal, amb la que es pot graduar el volum, més baix o més alt segons si n'apropem o n'allunyem la mà, respectivament.

Encara que és un instrument bastant desconegut, el theremin es va emprar molt en pel·lícules de sèrie B dels anys 40 i 50 i també entre els anys 50 i els 70, especialment en les pel·lícules de terror i sci-fi com, per exemple, The Day the Earth Stood Still ("Ultimátum a la Tierra", 1951). Després d'una època de recessió, en els últims anys s'ha tornat a fer servir molt en les B.S.O.'s d'algunes pel·lícules, com Mars Attacks, o fins i tot a l'opening dels Simpsons, i també n'han fet ús alguns grups com Led Zeppelin, Nine Inch Nails (foto), Jean Michel Jarre, Portishead o Blur.

Casualment, durant els actes de la Tardor Cultural de Tarragona hi haurà una audició musical de Theremin, això sí, adreçada a alumnes d'ESO i Batxillerat. Aquest espectacle tindrà lloc els propers dilluns 10 de desembre, a les 9:30h, 11h i 15:30h, i dimarts 11 de desembre a les 9:30h i les 11h, a la Sala August del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Organitza: Imaginautes Serveis Culturals.

Per finalitzar, una petita demostració de com sona un theremin (Oxygene, de Jean Michel Jarre):


Més informació:
- El increíble theremin. (història i explicació científica del seu funcionament)
- Theremin hispano.
- Theremin World.
- Mi theremin (blog d'un thereminista).
- Guia d'introducció al theremin, de Victor Estrada (thereminista).
- El llibre de Clara Rockmore (destacada thereminista): Method for Theremin. (disponible en anglès, italià i castellà)
- Article sobre el theremin al cinema.
- En altres blogs.

dissabte, 3 de novembre de 2007

Invents extraordinaris (I): el reacTable.

Amb aquesta entrada enceto la primera tanda (en un principi, de tres) sobre aparells que em semblen increïbles i que em fascinen (i, perquè no dir-ho, que m'encantaria tenir...). En aquest primer torn, parlarem d'un instrument musical excepcional: el reactable.

El reactable és un instrument musical col·laboratiu creat l'any 2003 pel Grup de Tecnologia Musical (GTM) de l'Institut Universitari de l'Audiovisual (IUA), pertanyent als grups de recerca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Està format per una taula circular tangible i retroiluminada, a l'interior de la qual hi ha una càmera que capta i analitza el moviment que es produeix a sobre i un projector que retorna una imatge. Aquesta càmera i el projector estan connectats a un ordinador on hi ha el software específic per a que funcioni l'aparell, de manera que segons el moviment i l'objecte que la càmera ha captat, gràcies al projector, es retorna una imatge i un so o una operació determinada. Per produir sons i interactuar amb el reactable es fan servir una sèrie de peces, com els cubs, amb unes etiquetes a cada cara (o a vàries cares) que representen petits dibuixos o seqüències amb regions en blanc i negre, anomenats fiducials, que el programa interpretarà d'una manera determinada, de forma que segons el moviment que es faci amb cada peça i la interacció amb les altres (posició, distància, rotació, etc.) podrem modificar els paràmetres de so del sintetitzador i gaudirem d'espectaculars combinacions.

Per les seves característiques, el reactable és un instrument: col·laboratiu, doncs hi poden participar vàries persones alhora; intuïtiu, ja que no hi ha manuals, tot es basa en l'assaig-error i en anar provant combinacions i aprenent de manera autodidacta; produeix una espectre de sons interessant i variable; i és aconsellable tant per instal·lacions i projectes musicals amateurs com per a veterans de la música electrònica. De fet, la cantant islandesa Björk ha integrat el reactable (i el grup d'investigació GTM de la UPF) en la gira de presentació del seu últim treball, Volta, i el projecte també ha estat presentat en reconeguts festivals de música electrònica com el Sónar de Barcelona o el Ars Electronica de Linz (Àustria).

El software del reactable es compon d'un sintetizador (software privatiu que pertany al GTM), amb els efectes visuals que produeix, i un sensor de visió per computador, anomenat reacTIVision, que permet captar els fiducials de qualsevol objecte físic (els podríem portar tatuats, per exemple), així com qualsevol moviment dels dits. El reacTIVision és software lliure multiplataforma de codi obert i, per tant, tothom se'l pot descarregar del web i fer-hi les millores i retocs que hi cregui convenient, així que qui hi vulgui jugar i crear-se un mini reactable, pot fer-ho amb manya i paciència. Per tots aquells que hi estiguin interessats, en aquesta web ens ho expliquen d'una manera molt il·lustrativa. Entre algunes altres coses, només cal descarregar l'aplicació reacTIVision (disponible en diversos Sistemes Operatius, com Ubuntu, MacOSX o Windows) i el protocol TUIO (implementat en varis llenguatges de programació, com Java, C++, C# o PureData) i disposar d'una càmera FireWire.

Per ampliar informació:

1. Veure-ho en directe és espectacular, tothom es queda fascinat. Properes presentacions i demostracions del reactable:
- Divendres, 16 de novembre, a les 20:00h, a Barcelona.
- Dijous, 22 de novembre a Lleida, dins el Festival Itinerant In-Somni.

2. Més informació sobre el reactable:
- Pàgina oficial del reactable amb tota la informació actualitzada.
- Notícia: El sintetizador a YouTube.
- Notícia: El reactable a la gira de Björk.
- Excel·lent demostració virtual del seu funcionament.
- Ressò en altres blogs.
- Vídeos a YouTube.