/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: El pas del temps.

dimecres, 13 de juny de 2007

El pas del temps.

El temps és una magnitud física que ens permet mesurar la duració de les coses o el període transcorregut entre dos esdeveniments.
La nostra vida, tant la quotidianitat com la visió general de la vida, l'acostumem a mesurar amb temps i en notem el pas amb la creació i ús dels calendaris i rellotges, amb l'aparició de les arrugues i les canes (perquè el pas del temps ens afecta físicament), o amb canvis en la nostra manera, la perspectiva, de veure les coses o de viure la vida (perquè el pas del temps ens afecta en l'evolució personal).

Per mesurar el temps personal, usualment ens basem en l'any (els anys) i fem una mena de classificació en etapes vitals segons la franja d'edat.
Malgrat tot, a mi m'agrada pensar en el que jo anomeno la teoria de les tres edats, és a dir, tota persona té en realitat "tres edats": l'edat física o aparent, que és la que la gent et posa en veure't, no és gaire fiable i "només" indica com et veuen els altres i la imatge que dones segons el teu aspecte; l'edat real o matemàtica, que tampoc és indicatiu de la personalitat, serveix per mesurar el pas real dels anys i per classificar-nos en etapes i crisis vitals segons la frontera o l'interval d'edat en el que ens trobem; i l'edat "mental" o l'edat interior, que vindria a reflectir com és sent un i en quin moment de la seva vida i de maduresa està.
Quina d'aquestes tres edats és la "bona"? El més fàcil és pensar que l'edat que un sent i transmet és la que compta, encara que és l'única que passa desapercebuda a la gent, si el contacte és superficial. Podríem dir que és una barreja de les tres i suposo que en alguns casos es deu donar un equilibri de forces que faci que les tres edats s'ajustin bastant, tot i que, en certa manera, una gran part es deu a una pressió social que ens obliga a fer, comportar-nos o vestir d'una manera determinada segons l'edat (matemàtica) en la que ens trobem i que pot aconseguir que ens avergonyim de nosaltres mateixos si no encaixem en l'esquema. (A veure qui de nosaltres tindrà l'humor d'anar amb uns texans esquinçats i amb una camiseta negra d'Iron Maiden als 80 anys... M'he fet entendre, no? ¿^^)

Però el pas del temps podria ben bé ser una altra cosa, alguna cosa que sentim i que portem a dins. Perquè va passant el temps, veus com cauen les fulles del calendari i de vegades sents que tot va massa ràpid i que t'agafa el toro, que hi ha etapes que no has cremat i d'altres que et cremen.
Començo a entendre que ens sentim grans quan no hem fet tot allò que havíem de fer o que volíem fer, quan tenim recança. Començo a entendre que un està a gust amb la seva edat i accepta les coses i la vida quan és capaç d'assaborir cada segon com si fos l'últim, quan no es penedeix d'allò que ha deixat enrere, quan gaudeix i s'enriqueix amb tot el que li aporta el dia a dia, i això no es redueix a esperar assegut a que les coses passin sinó a buscar-les o, fins i tot, a provocar-les.

Quan veiem un futur negre a l'horitzó, hem de començar a fer maniobres per cambiar el rumb. Perquè arriba un moment a la vida en què ens hem de desprendre de moltes coses que carregàvem des de fa anys, que hem de desaprendre per tal de tornar a aprendre, que ens hem de cuidar per poder cuidar... perquè no hi ha més cera que la que crema i hem de procurar que no s'apagui la flama abans d'hora. La joventut es porta a dins i la vida està als ulls... i, sense il·lusió, no hi ha vida.

10 comentaris:

MOONLIGHT ha dit...

m'encanta el que has dit... com algú va dir: "sempre seràs jove, mentre tinguis més somnis que records"

bala perduda ha dit...

14 / juny / 2007 03:26

Mercè dijo...

"La joventut es porta a dins i la vida està als ulls... i, sense il·lusió, no hi ha vida."
Quina és la teva il·lusió?
Proposo que totes les visitants d'aquest fotolog escrivim la nostra il·lusió, la que ens dóna la vida.

bala perduda ha dit...

A mi una frase que m'agrada molt és aquesta:

"La vida no se mide por las veces que respiras, sino por los momentos que te dejan sin aliento"

Tus Labios ha dit...

Ole ole!!!!!!
He traducido todo y lo he podido leer!!! estupendo estupendo!
Gracias por poner este enlace de traduccion, asi podremos disfrutar de tus post. :-)

Besos traducidos

Labios

Petonets
jijiji

MOONLIGHT ha dit...

bala perduda, la frase aquesta és preciosa... la vaig veure a la peli de hitch.. no és pas un peliculón, però per aquestes paraules ja compensa.

bala perduda ha dit...

tus labios: Me alegro que funcione bien el traductor, así ya no hay barreras lingüísticas. :-)
Besos para Andalucía. ;-)

moonlight: Aquesta frase és preciosa i és una gran veritat: la vida ha de ser intensitat. (o hem d'intentar que ho sigui...)
Veus com vas treure alguna cosa bona després d'aguantar Hitch? ;-)

MOONLIGHT ha dit...

per cert, mercè... la meva il.lusió... creure que demà tot anirà millor.

bala perduda ha dit...

moonlight: Tots volem que les coses millorin... però en gran part depèn de nosaltres que així sigui.
(La sort també és un factor important, però aquí ja no hi podem fer res...)
Ànims! ;-)

mercè, tu has fet una proposta i no t'has mullat... molt bonic...

David ha dit...

El temps, amic i enemic,... i si no que li preguntin a Joan Drogo, el protagosnista de "El desert dels Tàrtars" (http://lleixes.blogspot.com/search/label/Dino%20Buzzati)

Amb el teu permís, hi enllaço el teu post que m'ha semblat molt interessant.
Salutacions.

David.
lleixes.blogspot.com

bala perduda ha dit...

Hola i benvingut David!

Endavant amb l'enllaç, m'alegro que el post aporti alguna reflexió interessant.

Salutacions.