/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: La crisi dels guionistes.

dissabte, 16 de juny de 2007

La crisi dels guionistes.

Casualment, o no tant, les últimes pel·lícules que he vist, "El truco final: El prestigio" i "El ilusionista", tenen una temàtica i uns eixos amb algunes curioses similituds.

Ambdues pel·lícules tenen com a tema o excusa principal la màgia (per a adults), amb alguna història d'amor més o menys tràgica pel mig (això sempre enganxa i fa pujar la taquilla, no ens enganyem... l'amor és el tema universal) i, a partir d'aquí, cadascuna dirigeix la trama (o l'envoltori) d'una manera diferent, encara que coincideixen de nou en l'ús dels flashbacks, els "girs argumentals" i alguna que altra sorpresa.

Les dues pel·lícules compten amb un repartiment de bons actors: "El truco final: El prestigio" compta amb els grandíssims Michael Caine ("Shiner"), Christian Bale ("El Imperio del Sol") i Scarlett Johansson ("Lost in Translation"); a "El ilusionista" hi participen Edward Norton ("American History X") i Paul Giamatti ("Entre Copas").

Personalment, em quedo amb The Prestige, em sembla molt més interessant i convincent, a més de mantenir un duel interpretatiu entre varis actors de gran talla, tenir una ambientació més fosca i sinistra en alguns moments, i requerir molta atenció per part de l'espectador ("¿Estás atento?", com resa la caràtula), degut als continus lapsus temporals.
És curiós, també, que en aquesta pel·lícula coincideixin director i actors principals de Batman Begins: Christopher Nolan (Memento), Christian Bale (com a Bruce
Wayne/Batman) i Michael Caine (com a Alfred), respectivament.
Una altra anècdota és poder veure la intensa rivalitat entre els dos mags que,
curiosament, és alhora l'enfrontament entre les últimes interpretacions dels superherois més misteriosos i sinistres: Batman (Christian Bale), per part de DC, i Wolverine (Hugh Jackman), per part de la Marvel.

Malgrat que l'excusa sigui la màgia, el leitmotiv de la pel·lícula és la venjança i l'ambició, i fins a quin punt estem disposats a lluitar i, de vegades, a permetre la nostra destrucció i la d'aquells que més estimem, per tal d'aconseguir la nostra meta.
I, per a aquells que hagueu vist la pel·lícula, fins i tot tenim un interessant toc de física quàntica.

Ara bé, jo em pregunto, ja que no és la primera vegada que passa, com és que algunes temporades surten, amb molt poc espai de temps, pel·lícules sobre una mateixa temàtica.
Algunes d'aquestes pel·lícules s'acostumen a estrenar a l'estiu i amb molt poques setmanes de diferència, d'altres amb gairebé un any de diferència, però la sensació de déjà vu és gairebé immediata (encara que no les haguem vist, n'hi ha prou amb conèixer-ne l'existència).

Per posar alguns exemples, vegem la següent llista:

  • Un pueblo llamado Dante's Peak (1996) i Volcano (1997), sobre volcans;
  • Armageddon (1998) i Deep Impact (1998), sobre el tema de cataclismes i meteorits;
  • The mummy (1999) i La máscara del faraón (1999), sobre les mòmies i les malediccions;
  • Deep Blue Sea (1999) i Deep Rising (1998), sobre els "perills" a alta mar;
  • House on Haunted Hill (1999) i The haunting (1999), sobre cases encantades i trampes mortals;
  • El truco final: El prestigio (2006) i El ilusionista (2006), sobre la màgia;
Una possible resposta a aquest misteri és un chivatazo d'algun dels integrants de l'equip de rodatge d'alguna pel·lícula, que va a parar a les mans dels guionistes (o de la productora) d'una altra. Evidentment, les majors volen aprofitar l'èxit d'algunes pel·lícules per emular-les i obtenir també bons resultats, pensant que, si una cosa agrada, canviant una miqueta els decorats la gent tornarà a caure, però sembla ser que a ningú se li passa pel cap que això també pot produir un cert esgotament en l'espectador.

Una altra opció és que facin un concurs entre ells on els guionistes han de redactar una història (o guió, valgui la redundància...) a partir d'un motiu o paraula proposats, que tampoc seria estrany en certes circumstàncies...

Hi ha molta gent que creu que tot està inventat i que encara que creguem que diem o pensem una cosa nova, en realitat estem acudint a múltiples influències i treballs anteriors. En certa manera pot ser cert, perquè històricament tenim molt de bagatge a l'esquena i és molt difícil innovar de debò, però és molt trist pensar així. Tots volem que ens sorprenguin.

A veure amb quines noves casualitats ens "sorprendran" els guionistes de cinema? Anem a proposar un tema per tal de donar un cop de mà... Mmhhh, no sé... (Carai! No és fàcil!) ... El món kafkià?

4 comentaris:

MOONLIGHT ha dit...

Passa el mateix amb les sèries... només cal mirar les que fan (i jo les veig, ho reconeixo, jeje): de metges (house, anatomia de grey, hospital central, urgencias) o assassinats (csi, mentes criminales..)... jo crec que deuen pensar que si la cosa funciona, millor no canviar-la... tot i que com bé dius, això pot arribar a cansar.

bala perduda ha dit...

Sí, també passa amb les sèries, però jo no miro massa la tele... almenys no les sèries ¿^^. De totes maneres, amb els diferents capítols d'una sèrie tenen la oportunitat de diferenciar-se i ser originals, però amb una peli segons quin tema se'ls veu el plumero... meteorits, mòmies i volcans... quina cantada ¿^^

Nightwing80 ha dit...

La crisi dels guionistes (sobretot a Hollywood) és un tema que fa temps que cueja. Tens raó en el que dius. No he vist encara El Ilusionista però sí El truco final i he de dir que em va encantar. Evidentment hi ha sorpreses i girs del guió que segurament no resulten tan "sorprenents" però és una peli rodona i interessant (cosa no gaire habitual a moltes pelis d'aquest estil). Esplèndids l'equip d'actors (Bale i Johansson sobretot...), els guionistes i la direcció (Nolan forever). Una gran peli!

bala perduda ha dit...

La crisi dels guionistes és en realitat la crisi de la creativitat, que afecta sobretot als àmbits la publicitat, el cinema i les sèries de televisió.
He de reconèixer que no és fàcil, sinó tots escriuríem novel·les com a xurros ¿^^, per això quan hi ha una peli que ens soprèn o ens diu alguna cosa nova és tot un descobriment i una gran satisfacció.

... Al final acabaran contractant els guionistes de TV3... ¿^^

Sí, El truco final està força bé! I què gran el Christian Bale! I la Johansson també! Quins actors! La veritat és que el Christopher Nolan té poques però bones pelis.
A El ilusionista en canvi li falta alguna cosa... és molt fluixeta.