/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Judith Butler a Barcelona.

divendres, 8 de juny de 2007

Judith Butler a Barcelona.

Aquest dimecres, 6 de juny del 2007, per la tarda, vaig poder assistir a una conferència que Judith Butler va realitzar a l'Espai Francesca Bonnemaison, de l'homònim Centre de Cultura de Dones de Barcelona (amb biblioteca pròpia) que, per cert, ja feia temps que tenia ganes de visitar.
Aquesta conferència, titulada "Polítiques sexuals i els límits del secularisme" (sí, déu n'hi do amb el títol ¿^^), estava emmarcada en un conjunt d'activitats al voltant de l'obra i la figura d'aquesta important feminista i catedràtica, realitzades entre el MACBA i l'Espai Francesca Bonnemaison, sota el títol "... El fil d'Ariadna: pensadores feministes".

Va ser una gran oportunitat per poder escoltar en viu i en directe les paraules d'aquesta interessant dona, pensadora i agitadora, que ha contribuït de manera important i decisiva en camps com el feminisme, la teoria queer, la filosofia, la política, l'ètica i, fins i tot, en la religió.

Judith Butler és doctora en Filosofia per la Universitat de Yale i exerceix com a catedràtica de Retòrica i Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. És, alhora, una de les principals filòsofes actuals del post-estructuralisme, amb influències de Michel Foucault, Jacques Lacan i Jacques Derrida, entre d'altres.

No sabia què era el que m'esperava, ni fins a quin punt arribarien les expectatives i el nivell d'assistència. Tenint en compte que és precisament ara, o, si més no, fa ben pocs anys, quan la teoria queer comença a impulsar-se a Espanya, després de més d'una dècada gestant-se i progressant dins l'àmbit acadèmic als EEUU, i sabent que Barcelona és l'única parada a l'estat de la gira de Judith Butler, podíem preveure una participació més o menys elevada, encara que, fins i tot avui en dia, quan es parla de feminisme (i hi ha molt tipus de feminismes...) la gent encara fa cares una mica estranyes (estil "vade retro"...).
La sala, amb un aforament màxim de 300 persones, aproximadament, es va omplir (fins i tot i va haver gent que es va asseure a les escales laterals) i es va fer una cua ben llarga per aconseguir els aparells per a la traducció simultània, tot això gairebé una hora abans de l'inici de l'acte! La majoria dels assistents eren dones, imagino que moltes d'elles relacionades amb el món universitari, però també hi havia alguns homes, persones vingudes d'arreu de l'estat i fins i tot de fora. També és d'imaginar que hi havia molt de bollo, marika, trans (i n'hi havia ¿^^), encara que el meu gaydar mai ha funcionat gaire bé (per desgràcia meva...).

La conferència va començar puntualment a les 19.30h i es va desenvolupar en anglès. Encara que parlava d'una manera força clara i a un ritme fàcil de seguir, jo no em volia perdre els detalls i em vaig posar el pinganillo de la traducció, però, alhora, també volia sentir l'anglès original i al final vaig tenir una lluita titànica entre ambdues orelles, una per escoltar la traducció i l'altra per escoltar la versió original i permetre'm fer la meva pròpia traducció ¿^^ Total, que vaig trobar en falta uns subtítols! Al final vaig fer mig i mig, però em sembla que hauria pogut seguir força bé la conferència sense l'ajuda de l'aparell.

La veritat és que va relacionar conceptes aparentment inconnexos, com són la sexualitat, les polítiques sexuals, la "modernitat" i la immigració i la guerra d'Iraq!

Un dels punts més curiosos va ser el conèixer que a Holanda, des del març del 2006, a tots els immigrants que volen obtenir el visat holandès se'ls fa un "examen d'integració cívica". I compte amb la paraula "immigrants", perquè de fer aquest test n'estan exempts els treballadors qualificats, els ciutadans de la UE, de Canadà, de Japó, dels EEUU (of course...) i de Suïssa...
I en què consisteix aquest examen d'integració cívica? Doncs entre altres coses, en preguntar a les persones sol·licitants del permís de residència si tindrien cap problema en veure a dues persones del mateix sexe fent-se un petó o agafant-se de la mà! És a dir, es considera l'acceptació de la homosexualitat com un índex de modernitat (i també es considera, doncs, les persones immigrants com unes incivilitzades), i això implica imposar una base secular, laïca, i l'eliminació de les fronteres culturals usant la llibertat sexual i les polítiques sexuals. I això on ens porta? A l'homogeneïtzació (cultural).
Bé, aquestes van ser les paraules textuals de Judith Butler. Tots volem que se'ns respectin els drets i que no se'ns miri de manera estranya i desafiant (això en el millor dels casos), però d'aquí a formar part de les polítiques d'immigració hi ha un bon tram.

També es va parlar de la "figura paterna" (sí, el típic debat dels rols i les figures materna i paterna), molt defensada encara avui en dia per gran part dels països de la UE (sobretot a França, tant pel partit de Sarkozy com el de Ségolène Royal) i de la societat patriarcal en general. Vam riure molt amb aquesta part, tenint en compte que sempre han existit famílies monoparentals, on la figura del pare era absent (ja fos per guerres, per abandó o el que sigui) o bé "present-absent", és a dir, present "físicament" però absent de manera "moral i espiritual", o sigui, quan fa falta... (riures generalitzats, en particular el meu); de vegades també faltava la figura de la mare, o fins i tot hi han hagut famílies homoparentals, encara que d'una manera no reconeguda.

Un altre punt candent va ser la guerra d'Iraq, la guerra de l'alliberament segons G.W.Bush i els neocons... El fet que es fes una guerra amb la propaganda de portar la llibertat i la modernitat a orient i l'únic que haguem portat ha estat vergonya, humiliació i violacions constants dels drets humans (moltes d'elles sota l'excusa de la "llibertat sexual"), amb exemples tant clars i lamentables com les presons d'Abu Ghraib i Guantànamo. I això perquè Bush exclamés, un cop enderrocat el règim de Sadam, que havia guanyat la batalla de les dones, la batalla feminista, tot omplint les primeres planes dels journals amb dones sense el vel... Quan, de fet, els EEUU és un país purament masclista, xenòfob i homòfob, tant dins com fora de l'exèrcit. Visca la hipocresia...
Qui vulgui llegir més al respecte: aquí teniu una entrevista a Zillah Eisenstein amb el títol: "La administración Bush utiliza mujeres para hacer la guerra", o bé aquesta, que tracta de la croada de l'administració Bush contra la salut i els drets sexuals i reproductius de la dona.

Molta informació per pair la que ens va deixar Judith Butler en hora i mitja d'intervenció, que no se'm va fer gens pesada, malgrat els "problemes acústics"... ¿^^

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Es una pena q tu blog esté en catalán, idioma q desafortunadamente para mí no entiendo. Me ha gustado mucho, MUCHO, el artículo q has dejado en lesbonet. Gracias...

bala perduda ha dit...

Hola anònim,
gracias, me alegro que te haya gustado el artículo.

Respecto al idioma... sí, es un handicap, aunque deseo seguir expresándome en catalán. De todas formas, llevo un tiempo buscando traductores y, por si quieres probar, el más decente que he encontrado es este:
traductor gencat
(tan sólo tienes que copiar la dirección del blog allá donde pone adreça URL y darle a tradueix)
Aunque no me gusta demasiado cómo deja el blog, la traducción es bastante acertada.

Saludos.

MOONLIGHT ha dit...

Blancs, gent amb pasta, o del nord, no són considerats immigrants... és així de trist, però els discriminen no sols pel color, sinó per l'accent o els diners.

Bones reflexions de Judith Butler.

bala perduda ha dit...

Doncs sí, la imatge de l'immigrant està bastant estereotipada... Per una altra banda, si aquest "test d'integració cívica" l'haguessin de passar el ciutadans de la UE o els dels EEUU, només per posar un exemple, segur que un percentatge escandalosament elevat de la població no el passaria a l'arribar a la pregunta de l'afectivitat homoeròtica... molt trist tot plegat...

Nightwing80 ha dit...

Com dirien Els Pets:
"Un món, dues classes de persones".

Lilius ha dit...

Para el anónimo... también puedes copiar el texto a traducir en esta web:
Translendium
Es una de las que más uso... aunque casi siempre solo para verificar si no meto la pata en la ortografía.

Bala perduda, m'ha encantat el teu blog, em sembla que em veuràs molt sovint per aquí,... i la veritat és que sí, l'imatge que es té de l'immigrant no només a Espanya sinó en altres països és a vegades intolerable, ho dic amb certesa perquè sóc de fora i es noten les mirades, els murmuris, però a mi en lloc de rebaixar-me o frustrar-me em consoliden amb la meva cultura, el meu color de pell (que és molt bonic per cert XDD) el meu accent (que és chevere! XDD) i les meves il·lusions (que aquesta gent obri els seus ulls i la seva ment, perqué ni tenen sang reial, ni son perfectes) i perquè ni som d'aquest país o d'aquest altre, sinó del mateix món...

bala perduda ha dit...

nightwing80: Bona frase la dels Pets. Sí, un món dues classes de persones... les que tenen pasta i les que no... i així és com funcionen les coses...

lilius: Benvinguda al blog! Passeja't per aquí quan vulguis, com si estiguessis a casa teva. :-)

Tus Labios ha dit...

Solo entre parar saludarte, es un placer que entres en mi blog y leas y escribas... Yo no entiendo Catalan, ni pizca.... no he podido disfrutar de tu blog.

Un beso sevillano

Labios...

bala perduda ha dit...

Bienvenida tus labios, entra por aquí cuando quieras (puedes usar el traductor).

Anònim ha dit...

Gracias por las ayudas con los correctores.

bala perduda ha dit...

De nada, anònim. Bienvenid@. :-)