Pressuposar l'heterosexualitat.

Fa uns dies em va arribar un d'aquells típics correus en cadena (els famosos Fw, és a dir, reenviats) que, en aquest cas, adjuntava un document .pps (PowerPoint) titulat "Campaña anima a una amiga". Em va fer gràcia, tant el text de l'assumpte, com la persona remitent, així que, tot i que ja m'olorava alguna cosa, sobretot tenint en compte qui me l'enviava ¿^^ (ai picarona...), vaig decidir mirar de què es tractava (cosa que no faig molt sovint amb els fw).

Doncs bé, el fet és que en les imatges del powerpoint, després d'una petita presentació, es succeeixen una sèrie de fotos d'un noi (se suposa que de bon veure) posant com un model, a ritme de, encertadament, "It's rainning man" ¿^^. Molt graciós ¿^^. El pps acaba, com a colofó, amb un: "¿Ya te animaste?" ¿^^

Però la realitat és que, a mi, una imatge que em pot alegrar de debò el dia podria ser, per exemple, aquesta:

:)__ Sí! Una foto de la bellíssima Scarlett Johansson. ^^

Tot això treu cap al fet que és un error molt comú el pressuposar que una dona es sentirà atreta per homes i un home es sentirà atret per dones. Bé, certament no és que sigui molt comú sinó que, de fet, aquest és el pensament predominant per defecte i la creença que molts volen que segueixi imperant. Això, creure que només t'atreuen les persones del sexe oposat, és el que s'anomena pressuposar l'heterosexualitat i forma part de l'heterosexualitat obligatòria (o heterosexisme) i del contracte sexual (com diuen algunes acadèmiques, com Monique Wittig, Adrienne Rich o Judith Butler), però, encara que moltes vegades és així, tots sabem que això no sempre és dóna, és a dir, que hi ha una ampli ventall de gustos i tendències, dintre de les tres principals orientacions afectives i sexuals, que són, com ja sabem, l'homosexualitat, la bisexualitat i l'heterosexualitat. (afegim la queer? ^^ )

Per comprovar com n'és de punyetera l'heterosexualitat obligatòria, només cal recordar quantes vegades haurem sentit algú dir-li a un nen: "què, quina nena t'agrada?". O bé preguntar-li a una companya, "tens nuvi?"... ¿-_- Però, què senzill seria preguntar, per exemple, "t'agrada algú?" o "tens parella?". Aquest tipus de preguntes, evidentment molt més obertes, són les que et fan quedar bé, les que no posen contra l'espasa i la paret a l'altra persona o li creen el conflicte de si toca o no sortir de l'armari, conflicte que, per una altra banda, pot ser més o menys gran segons si la persona viu en un entorn opressiu o no.

Tornant a l'acte o representació de sortir de l'armari, sense les imposicions del patriarcat (i, per tant, de l'heterosexualitat obligatòria), aquest fet no tindria cap sentit, perquè no es surt de l'armari un sol cop sinó que es fa contínuament al llarg de la vida, cada vegada que es coneix gent amb la qual es vol mantenir algun vincle. Això a mi em fa veure com n'és de ridícula la situació, perquè si cap fill ha de dir als seus pares "sóc heterosexual", per què ho ha de declarar una persona que tingui una orientació sexual diferent? O per què s'ha d'estudiar quin és l'origen de l'homosexualitat i no fer-ho també amb l'heterosexualitat? Altrament, els estudis sobre sexualitat i sobre gènere probablement no estarien al punt en què es troben avui en dia si no fos per gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, perquè, contràriament al que molts creuen el terme homosexual precedeix a la paraula heterosexual, ja que aquesta última es va trobar per denominar a aquelles persones que no eren homosexuals.

Love sees no sex, no gender.