La Tete Carrée.

Després de 5 dies de viatge per la France, aquesta és la imatge que més m'ha impactat: la Tete Carrée (Nice), edifici/escultura que alberga una biblioteca ^^. Sí senyor, ni els iots, ni el Casino, ni els Ferraris, Aston Martin, Lamborghini o Smarts (sí, n'hi havia un aparcat a la porta del Casino ¿^^) de Mònaco, ni el suposat turisme glamurós de Cannes (...), jo em quedo amb la Tete Carrée de Niça, amb les mans d'Akira Kurosawa i David Lynch :-O al carrer de La Croisette, davant del Palais des Festivals, a Cannes (també hi havia les de Christopher Lambert ¿-_- ... en fi, sense comentaris...) i, evidentment, amb les magnífiques vistes al mar d'Antibes Juan-les-Pins, a les quals podíem accedir privilegiadament des del nostre "alberg de luxe". ¿^^

Cannes em va decebre bastant, perquè a part de ser l'escenari d'un dels festivals de cinema més importants del món (per no dir el més important, junt amb la Berlinale) i de les seves vistes al mar, pràcticament tot el que queda és turisme de platja (amb visa gold, això sí) i paradetes de souvenirs (no precisament a preus de saldo...). Per cert, per a penes dues setmanes no ens trobem immersos en el festival. :-(
L'anècdota: la cambrera del kebab on vam sopar era clavadeta a l'Scarlett Johansson! o_O Però només d'un costat, de perfil! ¿^^ Vaig tenir un sopar distret ^^

Mònaco em va produir sensacions contradictòries, per una banda, té molt d'encant, per la seva història i la seva "arquitectura" (i el mar ^^), i per una altra banda em produeix cert rebuig, però més que pel tema del luxe frívol i les aparences, jo diria que és per la seva disposició arquitectònica i geogràfica, que fa que tot el "luxe" quedi aglomerat ¿^^ (vaig tenir un empatx de iots ¿-_- ... i de carallots). Llàstima que no haguéssim enxampat el campionat de F1, que es celebrarà d'aquí ben poc, m'hauria agradat viure-ho en directe.
L'anècdota: el toc anti-glamurós el vam posar nosaltres al fer el nostre súper pícnic/dinar a base de poulet (poc fet, mooolt poc fet...), amanida de patata, fromage frais i confitura de pera, tot això envoltats de gavines (cada cop eren més ¿^^, sobretot tenint en compte que ningú volia el poulet... no sé perquè... ¿^^). Sort que ens vam asseure en un jardinet darrera del Musée Océanographique i no passava gaire gent per allí ¿-_-

Niça em va agradar molt més, té molta més vida, cultural, al carrer, moviment de gent, les paradetes, le marché de fleurs (un ram de roses precioses a 8 euros!!!), les librairies, el mar, el casc antic, le Musé Matisse, Cimiez, l'esglèsia ortodoxa, le parc du chateau... La visita a Nice s'ha de repetir, bien sûr.
L'anècdota: vam enxampar un macro concert gratuït. El so era... com ho diria... rap dels '80? Molt millor quan feien les proves, mentre dinàvem, com a mínim sonaven U2 i els Red Hot ^^.

Finalment, Antibes, un altre lloc on tornar. També té molta activitat cultural, història... i la place Charles de Gaulle, on els crios (i no tant crios ^^) s'ho passen pipa remullant-se a les fonts sincronitzades. No vam poder arribar a visitar le Fort-Carré, havíem de donar una volta de 2km. ... ens faltava temps...

Les anècdotes del viatge: vaig estar els cinc dies amb una afonia inesperada ¿^^, el primer dia per la nit, a l'arribar a l'alberg, gairebé no tenia veu, i no la vaig tornar a recuperar d'una manera mínimanent decent fins el dimarts al marxar..., ni fet expressament ¿-_-
L'altra anècdota... És curiós com de vegades és necessari desplaçar-se "en el temps" i en l'espai per poder començar a cicatritzar certes ferides, per veure les coses des d'una altra perspectiva. I és curiós com canvien les coses en un moment: mires... i no passa res, tornes a mirar... i alguna cosa ha canviat... i tornes a sentir... i tornes a estar viu. (gracias Ángela)

Vive la France!