/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: L'amenaça fantasma.

diumenge, 13 de maig del 2007

L'amenaça fantasma.

Davant de l'estupor que em causen certes (ignorants) paraules de certs (ignorants) personatges, no em puc estar de comentar aquesta notícia (cliqueu per saber-ne més). Segons el vicedirector de la R.A.E. (Real Academia Española), el senyor Gregorio Salvador, "La discriminación del español hoy es más grave que la del catalán con Franco". o_O ¿-_-

Segons aquest home, "en ciertas comunidades autónomas, el español no puede aprenderse en las escuelas". (...) "Imponer, como se hizo en la dictadura [això ho reconeix ¿-_- ], una lengua que hablan 400 millones de personas, es menos grave para las víctimas del atropello que imponerles, como se hace ahora, una lengua de un millón y medio o de tres millones [de 1 a 3 milions hi ha una mica de diferència, encara que "molt subtil"... ¿-_-] de hablantes." o_O O_0 Més, "parece mentira que no se ponga remedio a esta situación, porque es un atentado contra los derechos humanos." (!!!) +_o

I, a sobre, el senyor Arturo Pérez-Reverte li dóna la raó. Quina decepció! Em vaig llegir gairebé totes les seves novel·les, quan era adolescent, i m'agrada força com escriu, però les seves opinions respecte a la llengua (i algun altre tema, com l'homosexualitat) m'ofenen profundament.

No és per res, però, per exemple centrant-nos només en el meu barri, jo no conec a ningú que no sàpiga parlar castellà (el tema d'escriure ja és una altra cosa... tot i que jo diria que el problema de la manca de correcció en l'escriptura és gairebé internacional), però són comptades les ocasions que puc sentir una conversa en català pel carrer.

Durant tota la meva etapa educativa he tingut assignatures que s'han donat en català i d'altres que s'han ensenyat en castellà (com les matemàtiques, o les ciències naturals de 8è d'EGB, de les quals encara en conservo els llibres de text), a més de tenir les assignatures pròpies, tant a l'EGB com al BUP i al Batxillerat, de Llengua i Literatura Catalana i Lengua y Literatura Española (per cert, a 7è i 8è d'EGB vaig tenir un gran profe de castellà, el senyor Mateos, que em feia molt de respecte i era molt sever, podríem dir que de la "vieja escuela", però era un gran mestre i vaig (vam) aprendre molt amb ell). A l'etapa de l'institut, BUP i Batxillerat, les assignatures de Dibuix, Ciències Naturals, Castellà (evidentment ¿-_-), Geografia, Matemàtiques (segons el professor), etc., s'impartien en castellà. De fet, és el professor el que decideix en quina llengua s'impartirà l'assignatura, tant a l'institut com a la universitat, on ara mateix tinc assignatures que es donen en català i d'altres en castellà i absolutament tots ho entenem a la perfecció, encara que són ben pocs els companys de facultat que parlen en català durant les seves converses.

Jo diria que més aviat, i malgrat la política de normalització lingüística, en realitat és el català el que va en retrocés!

Encara que molts no ho vulguin reconèixer, els catalans tenim una llengua, una cultura i una idiosincràcia diferents, i Catalunya, potser per totes aquestes raons, sempre ha estat una nació oprimida, tot i ser històricament, juntament amb el País Basc, un dels motors d'Espanya, gràcies a la seva posició geogràfica privilegiada.

I no només això, aquestes opinions colonialistes de que més val parlar una llengua comú a centenars de milions de persones a parlar-ne una més minoritària, ha fet desaparèixer moltes llengues, perquè no ho oblidem, les llengues tenen, evidentment, la finalitat importantíssima i vital de comunicar-se, però també formen part del patrimoni de la humanitat, perquè una llengua representa una cultura, una història i les vides de tots els seus usuaris, tant si en són quatre com si en són vuit mil.

Avui en dia moltíssimes llengues i dialectes minoritaris estan a punt de desaparèixer i aquest és un drama que no tindrà solució si no hi ha polítiques de protecció, d'estudi i promoció d'aquest patrimoni, i protegir-ne i fomentar-ne una no significa pas discriminar-ne una altra més majoritària.

L'agonia d'una llengua
Lenguas en peligro de extinción

Visca la diversitat lingüística!



4 comentaris:

moonlight ha dit...

Tota aquesta colla de persones (cosa qüestionable) haurien de venir un sol dia a Catalunya i podrien comprovar que la realitat no és la que volen fer veure a la resta d'Espanya... només cal seure una estona en un cafè, passar per un cole a l'hora del pati, o dirigir-se en castellà algú català i ja veurien que és el que passa.

bala perduda ha dit...

No ho sé, Esther, pensa que aquesta gent tenen una bena (o una manta ¿-_-) als ulls i només veuen el que els interessa. La culpa, entre moltes altres coses, la tenen Telemadris i el seu polèmic vídeo, i el PP i la seva política de confrontament, criminalització i crispació. Molta gent a Espanya viu enganyada per les mentides descarades que explica certa gent i s'arriben a creure que aquí el castellà només es parla en un gueto... Lamentable...

Anònim ha dit...

No sé de què et sorprens! Gregorio Salvador és per tots ben sabut que és un fatxa, que no feixista, i Arturo Pérez-Reverte, a banda de no saber escriure -qui pugui passar de la segona pàgina al llegir les seves novel·les, plenes d'errors sintàctics i de coherència, hauria de rebre el Premi Nobel al Lector- és un ignorant més elevat a déu per una societat d'ignorants que s'empassen tot el que diuen els mitjans de comunicació i, el pitjor de tot, jutgen sense coneixement de causa, no només per no viure-hi a la comunitat autònoma en qüestió, perquè segur que poden dir que hi han estat, sinó perquè no han trepitjat un aula en la seva puta vida de fatxes. La realitat escolar està molt lluny de qüestions lingüístiques.

bala perduda ha dit...

El problema és que persones que ostenten alts càrrecs diguin les tonteries que diuen, però ja se sap, en aquest país no pots esperar gran cosa de ningú i molt menys a nivell polític.
Respecte a Pérez-Reverte, home, jo em considero exigent i sí he pogut llegir les seves novel·les. Concretament, El Club Dumas i el recull Patente de Corso em van agradar força. Potser ell no sap escriure, però els seus negres sí...