/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Vampíria: la ruta.

divendres, 30 de novembre del 2007

Vampíria: la ruta.

Ja fa pràcticament una setmana, durant els passats divendres 23 i dissabte 24 de novembre, alguns afortunats vam poder gaudir d'una nit de misteri i literatura "fantàstica i de terror" amb Vampíria, la ruta literària per Albarca que formava part dels actes de la Tardor literària amb els 5 sentits.

El punt de trobada fou la Plaça Imperial Tarraco de Tarragona (valgui la redundància), davant de la Facultat de Lletres de la URV. En pujar a l'autocar se'ns va obsequiar amb un "kit vampíric", que consistia en diversos materials de maquillatge terrorífic, de manera que, juntament amb vàries cançons de Fangoria o amb la composició de Wojciech Kilar per a la banda sonora del Dràcula de Coppola, per exemple, que sonaren durant el trajecte en autocar, vam poder fer una primera immersió en l'ambient lúgubre i tenebrós.
A part de la foscor de la carretera i les tortuoses corbes que trobem un cop sortim d'Alforja per pujar fins a la Serra del Monstant, passant per Cornudella del Montsant, per les finestres també podíem gaudir d'una esplèndida lluna gairebé plena.
Arribats al camí que puja fins Albarca, davant de la dificultat de l'ascensió, l'autocar ens va deixar a la cuneta de la carretera, just davant de la creu al costat del camí. Amb l'ajuda de llanternes, vam iniciar l'ascensió del turó fins al poble, en una situació que recordava el passatge de Dràcula, l'obra de Bram Stoker, en què en Jonathan Harker és abandonat pel carruatge enmig dels boscos que envolten el castell del comte Drakul... Res més apropiat per l'ocasió...
Un cop vam ser al "cim", ens va rebre part de la comitiva de la Pell del Llavi i, després de descarregar l'equipatge, vam iniciar la ruta guiada pel poble a càrrec d'en Pep Blay, escriptor i periodista musical, que, molt amablement, ens va rebre a ca seva i ens va oferir un pica-pica de coca de recapte i moscatell per després delectar-nos amb curiositats sobre el seu llibre i la creació d'aquest, amb mostres de camises, llibres i discos que l'han influenciat, entre els quals, la macabra història d'en Charles Manson. I tot això en una habitació plena d'espelmes i amb una ambientació fosca i gòtica.

Després d'una agradable i càlida sessió d'històries i curiositats, vam iniciar la ruta vampírica pel poble, amb un fred que glaçava. En Pep Blay, com a cicerone, ens va conduir amb llanternes i fanals a través del cementiri vell i l'església, on ens va explicar la història de les ofrenes humanes i la sospita de les pràctiques d'avortament. Vam (o vaig) conèixer l'existència de Pla del Castell, la casa de turisme rural d'Albarca. Ens va fer partícips de l'estranya història de la misteriosa senyora Pilar Prim (res a veure, per cert, amb l'obra homònima d'en Narcís Oller), de la qual també en vam poder veure la casa (des de fora, eh?) i, posteriorment, la tomba, una de les més fastuoses o, millor dit, decents, de tot el cementiri nou.
Tenint en compte el fred que feia, vam desistir de fer els vint minuts de camí (amb els seus corresponents vint minuts de tornada) per visitar les famoses tombes antropomòrfiques, visita que em queda pendent per una altra ocasió. Així, ens vam dirigir al refugi Montsant d'Albarca, on vam sopar i vam tenir una vetllada de poemes, contes i literatura.
Amb el crepitar de la llar de foc, a la llum de les espelmes, en un ambient de foscor i amb elements decoratius com "teranyines", aranyes i corbs, es van recitar poemes de romàntics com Percy Shelley i es va llegir un conte d'en Carlos Ruiz Zafón i una de Las Leyendas de Bécquer, El monte de las ánimas. Per finalitzar les lectures i recitals, el mateix Pep Blay ens va llegir un emocionant fragment d'un capítol dels seu propi llibre.

Quan molts es retiraren a dormir, alguns altres vam poder compartir una bona estona, fins quarts de tres o quarts de quatre de la matinada, conversant amb en Pep Blay de temes tant diversos com el temps i la concepció que en tenim, l'extinció o no de l'espècie humana, la mort o els còmics onírics i literaris com Sandman, d'en Neil Gaiman, o bé el Batman d'en Frank Miller. En aquest punt, coincidim en el gust per un personatge tant humà i torturat com en Bruce Wayne/Batman.
D'aquesta manera, vam donar per finalitzada una agradable nit de literatura que esperem repetir per a la Tardor Literària del proper any.
L'únic, però, que podria deslluir una mica la jornada vampírica fou el fet que en la descripció de l'activitat es prometia un exemplar del llibre Vampíria Sound, d'en Pep Blay, com podem llegir, per exemple, aquí, aquí, aquí, al programa de La Pell del Llavi o bé al mateix programa de la Tardor Literària, però que no es va arribar a fer realitat. Senyors, amb la literatura no es juga.

Fotos de la vetllada (cortesia de La Pell del Llavi).

8 comentaris:

moonlight ha dit...

quina bona pinta per qui li agradi tot aquest món vampíric... ara, que amb lo poruga que soc em moro passejant per aquests llocs (i més després de veure REC l'altre dia...)

Emili Samper ha dit...

Mira que vaig estar temptar d'anar-hi però finalment no ho vaig fer. Catxis! Si fins i tot vau parlar d'en Gaiman, d'en Miller i de Batman!
A veure si m'hi animo el proper cop.
;P

bala perduda ha dit...

Ei moonlight, que tampoc no n'hi havia per tant! De por cap ni una, que per sort l'ensurt de [REC] ja fa un temps que el vaig passar. ¿^^
De fet, vaig passar més por ahir buscant l'EOI de Reus de nit... No vegis...

Doncs sí nightwing, va estar força bé. Però no et preocupis, vam tocar el tema còmic molt per sobre. Per la propera ocasió ja saps. ;-)

moonlight ha dit...

és el que té Reus, jeje

dintel ha dit...

M'haguès agradat ser-hi.

Anònim ha dit...

no vau tindre llibre????

ui, ui, ui... vaig a dir-ho a l'organització, a vore què s'hi pot fer...

bala perduda ha dit...

dintel: Benvinguda! :-) A veure si per la Tardor Literària de l'any que ve també tenim alguna ruta nocturna per l'estil. Estigues atenta. ;-)

5sentits: Benvingut al bloc! :-) L'experiència, per ser pionera, va estar molt bé, tot i que caldrien polir algunes coses com, per exemple, determinar des d'un principi qui forma part de l'organització i qui no, perquè encara que la cosa va ser molt familiar, els que no en formàvem part anàvem un mica "perduts". Per una altra banda, amb el llibre, d'haver-se entregat realment, suposo que la manera ideal de procedir hauria estat donar-lo en el moment de la inscripció, alhora que es paga el preu de l'alberg, si escau, i així ja tindríem feina adelantada i podríem gaudir més de l'activitat. Malgrat que vam trobar a faltar l'exemplar de Vampíria Sound o algun substitutiu, recomano l'experiència per a properes ocasions.

Gràcies pel teu interès! Salut! :-)

Anònim ha dit...

gràcies a tu per l'interès que mostres! si volem que les coses es milloren cal escoltar a la gent!!!!

quan sàpiga alguna cosa de lo del llibre ja t'avisaré...

salut, i fins aviat!