/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Educació en diversitat afectivosexual.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Educació en diversitat afectivosexual.

Durant el passat cap de setmana, concretament els dies 9, 10 i 11 de novembre, es van celebrar a l'Hotel Asturias de Gijón, ubicat al preciós barri de Cimadevilla, les I Jornades en Educació per a la Diversitat Afectivosexual, excel·lentment organitzades i dirigides per l'associació XEGA (Xente Gai Astur).

Durant aquests intensos tres dies vam poder assistir a vàries xerrades, col·loquis, tallers i taules rodones al voltant de l'educació en la diversitat afectivosexual i de la infància i adolescència LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals), amb ponents dels diversos col·lectius integrants de la FELGTB (Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals).

Per desgràcia, com exclamava el títol d'una de les xerrades, de manera gairebé tàcita encara avui en dia la infància i l'adolescència LGBT es mouen entra la invisibilitat, l'exclusió i la discriminació i es tracten com una aberració. Però el que no és "normal" i molt menys acceptable és el fet que una o un adolescent o jove LGBT hagi de viure els seus sentiments amb angoixa i d'amagat, amb por al rebuig dels seus companys o a que no se l'escolti, se'l tingui en compte i se'l respecti, vulnerant així de manera flagrant la seva dignitat com a persona i menyspreant la seva capacitat d'estimar i de tenir relacions afectives i sexuals absolutament plenes i satisfactòries. Situació aquesta que, per descomptat, tindrà un efecte negatiu en el seu desenvolupament com a persona.

És per això que cal traslladar la igualtat social a l'àmbit de l'educació, perquè l'educació és el motor transversal de la igualtat i l'educació afectivosexual ha de ser un objectiu per al conjunt de la població i s'ha d'incorporar en un programa d'educació per a la salut, de manera que no es tractin les relacions afectives i sexuals des del punt de vista heterocèntric i coitocèntric com s'ha fet fins ara. Per exemple, només cal recordar que quan es parla de salut sexual als instituts, el tema s'acostuma a reduir a parlar del preservatiu i a explicar com es posa (a un plàtan, malpensats), sense tenir en compte que, en general, a les noies lesbianes això no els servirà de gran cosa. Per una altra banda, es redueix tot a la part (hetero)sexual i, curiosament, s'omet la vessant afectiva. Per tant, per tal de mantenir els principis de normalització i d'inclusió, és a dir, d'una escola realment per a tots, és fa patent la necessitat de formació del professorat en diversitat per orientació afectivosexual i de gènere i en diversitat de famílies, i això és necessari tant per legislació, doncs la llei així ho indica: "L'educació tindrà per objectiu el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics i els drets i llibertats fonamentals", ja que " Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social" (Article 14 de la Constitució Espanyola de 1978), com per les escandaloses estadístiques de LGBTfòbia i de suïcidi en joves LGBT.

En aquestes jornades, en una xerrada dedicada a la infància i adolescència transsexual, també es va presentar i exposar la Guia didàctica sobre transsexualitat per a joves i adolescents, molt interessant i aclaridor material en format còmic, il·lustrat per Aniel, una jove transsexual, i amb textos de Lola Martín, sexòloga i sociòloga pertanyent a COGAM, que ens mostren de manera clara i divertida la quotidianitat i la problemàtica de les persones transsexuals.

Molt emotiva va ser la ponència d'una mare de l'AMPGIL (Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes), que va arrencar calorosos i agraïts aplaudiments d'una atenta sala amb una sorprenent declaració: "M'alegro de tenir un fill gai perquè, sinó, hauria mort idiota". Aquesta frase, que sense reflexió pot semblar molt forta, evidentment es refereix a l'oportunitat d'entendre la riquesa i diversitat de les relacions afectivosexuals entre persones, més enllà del que la societat ens ha volgut inculcar. Com molt bé resa el cartell d'AMPGIL, que va ser portada del número 50 de la revista Lambda (anteriorment a la polèmica de la campanya a Itàlia): "Pot ser que sigui gai... pot ser que sigui lesbiana... o pot ser que sigui heterosexual... en qualsevol cas, la família i el sistema educatiu han de garantir el seu desenvolupament integral com a persona". Queda dit.

Finalment, només resta agrair la tasca de totes i tots aquells professionals de l'educació que fan possible que els adolescents LGBT d'escoles, instituts, esplais i agrupaments es puguin sentir més segurs, recolzats i lliures en un món que, malauradament, encara avui en dia els és molt hostil.

Recursos sobre educació en diversitat afectivosexual:
- Inclou, gais i lesbianes en l'educació.
- AMPGIL, Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes.
- Àrea d'educació de COGAM (Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Madrid).
- Materials editats per ALDARTE (centre d'estudis i documentació per les llibertats sexuals i centre d'atenció a gais, lesbianes i transsexuals).
- Tutor GLBT, l'experiència del blog d'atenció a la diversitat afectivosexual a l'IES Duque de Rivas (Madrid).
- Pisando fuerte, blog creat i dirigit principalment per a joves i adolescents LGBT.
- Documentació i recursos de la FELGTB.

5 comentaris:

kissu&padam ha dit...

L'educació és la base. Tota la homofòbia que hi ha actualment, en qualsevol àmbit, és degut a l'educació que hem rebut, aixíq eu si desde ben petitons als nens se'ls educa tenint en compte totes les vessants afectives, segur que s'aconseguirà reduir aquesta exclusió.. però ai... és una tasca complicada per segons quins docents.

Milagros Sánchez ha dit...

Me ha parecido una entrada muy interesante y que aporta muchísima información alrededor del tema educativo contra la homofobia. Estoy de acuerdo con mi anterior comentarista, la educación es la base donde luego se sustenta la actitud frente a la vida de muchas cosas, como por ejemplo el fomentar o no el rechazo a la diversidad, tanto en opiniones, opciones, intenciones o condiciones sexuales, etc.
Creo que ha sido una brillante iniciativa, esas I Jornadas en Educación para la Diversidad Afectivosexual.
Moltes grasies per la teua visita al meu blog i per el teu comentari.

bala perduda ha dit...

kissu&padam: Sí, el sistema educatiu és un espai fonamental per crear igualtats o permetre i potenciar les discriminacions, i és el primer lloc per on s'ha d'actuar per erradicar la homofòbia i el masclisme (que, al seu torn, implica homofòbia). La família és un altre pas, però és més complex i de vegades els joves són molt vulnerables als dictats de la família, per això és tan important la figura d'un tutor en diversitat.
Per una altra banda, no entenc si quan dius que per alguns docents és difícil et refereixes al rebuig... En aquest cas, hem de començar a entendre que una cosa són les creences pròpies (i prejudicis) i una altra és el que dicta la llei i la realitat, i aquesta última ens mostra que existeixen tres tipus d'orientacions afectivosexuals naturals: l'homosexualitat, la bisexualitat i l'heterosexualitat, i que l'orientació de l'afecte i del desig NO s'elegeix sinó que es descobreix tard o d'hora al llarg de la vida. Amagar-ho i criminalitzar-ho és negar el dret essencial a la informació i a la llibertat personal. En fi, que és ridícul i completament injust discriminar a la gent per la seva manera d'estimar i/o de desitjar...
Salut.

milagros: Gracias. Pero todos estos propósitos y peticiones deben materializarse y aún queda mucho camino por recorrer...
Saludos. :-)

MOONLIGHT ha dit...

uo, ja han dit tot el que volia dir... això que m'estalvio ;D... molt ben escrit, com sempre, guapa!

Nightwing80 ha dit...

Ei, bala perduda, tens un (altre) meme al meu bloc! ;D
(Sóc pesadet potser?)
Si et ve de gust, és clar!