Tutto Pavarotti.

Ara en veure les notícies (per un dia que no escolto la ràdio pel matí...) m'acabo d'assabentar del decés del gran tenor Luciano Pavarotti, fet que m'ha produït un impacte, similar al disgust que vaig tenir quan va morir la genial i difícil Katharine Hepburn. Se'ns en van les grans figures... Avui en dia ja gairebé no queden aquelles personalitats carismàtiques del món de l'art i la cultura o, si més no, per formar part de la història actual (de masses), la cosa queda molt més diluïda. Sí que tenim figures mediàtiques, creades sobretot a nivell de màrqueting, la majoria relacionades amb el món de l'esport, de la televisió o de la música més comercial, però, almenys des del meu humil punt de vista, crec que és difícil trobar grans personatges que hagin marcat una època en l'actualitat, estil Andy Warhol, Marilyn Monroe o Maria Callas, per dir-ne alguns. El fet que estem immersos en una cultura del consum ràpid i excessiu, de l'èxit fàcil i efímer i de l'emprar i llençar, fa difícil la creació de veritables icones (les perdurables). En fi, el temps dirà.

Algunes cançons i àries interpretades per Pavarotti han format part de la meva infància, doncs l'equip de música de casa les reproduïa pràcticament cada cap de setmana, començant alguns dies a hores massa matineres, cosa que de vegades suposava una tortura per a mi... Malgrat això, vaig agafar un gust especial a aquest disc: Tutto Pavarotti: Songs and Arias (1989) i ja fa uns quants anys que me'l vaig fer meu, escoltant amb deler peces com Caruso, Core'ngrato o Nessun Dorma.
Pavarotti tenia una veu especial, jo no he escoltat cap Caruso ni cap Nessun Dorma interpretat per un altre tenor que hagi igualat el seu nivell. Fins ara, qualsevol altra versió era poca. A l'igual que tampoc em convenç cap Casta Diva que no canti la Callas.

A Luciano Pavarotti també se'l recordarà per les seves tasques humanitàries, realitzant concerts benèfics a favor de les víctimes de les guerres dels Balcans i col·laborant en altres projectes de les Nacions Unides, organisme del qual en fou nombrat Missatger de Pau l'any 1998, com els (encara a assolir) Objectius del Mil·lenni.

Com a dedicatòria, m'agradaria finalitzar amb l'ària Nessun Dorma, pertanyent al darrer acte de l'òpera Turandot, de Puccini. La qualitat del so no és tan bona com seria desitjable, però aquí queda. A mi se'm posa la pell de gallina cada cop que l'escolto.

Luciano Pavarotti (R.I.P.)
12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007
In memoriam