/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Descens a la Cova Urbana de Tarragona.

dimecres, 25 de juliol de 2007

Descens a la Cova Urbana de Tarragona.

El passat dissabte 21 de juliol vaig tenir el gran privilegi de participar en una activitat "esportivo- literària" que incloïa (o, més aviat, que consistia en) el descens a la Cova Urbana de Tarragona. Tota una aventura!

Una de les característiques de Tarragona és que, dit d'una manera una mica exagerada, gairebé excavant amb una cullera n'hi ha prou per trobar restes romanes de l'antiga Tarraco, és a dir, que qualsevol intent de construcció (i n'hi ha molts...) requereix d'un estudi del terreny perquè moltes vegades es troben vestigis romans. Però malgrat que en el llibre Tarragona Monumental, del 1849, ja es descrivia l'existència d'unes galeries subterrànies, ningú s'esperava trobar just a sota de la ciutat el llac subterrani més gran de Catalunya.

Es va trobar casualment al número 32 del carrer Gasòmetre l'any 1996, durant la construcció per part de la constructora BENSO d'un bloc d'edificis, quan s'efectuava un rebaixament del terreny per tal de fer-ne l'aparcament.
Les obertures descobertes van requerir l'atenció d'experts arqueòlegs i espeleòlegs que van tenir la gran fortuna i privilegi de ser els primers, potser en segles, en veure els misteris de la cova.
Actualment, l'entitat encarregada d'investigar, mantenir i fer incursions a la cova és la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET).

La cova està formada per diverses sales, llacs i galeries, dels quals podem destacar la Galeria del Fang (sí, literalment ^^) i la gran Sala Rivemar, d'una superfície aproximada d'uns 5000 m2, completament inundada i que requereix l'ús d'equips de busseig (jo no l'he poguda veure :_( però ha de ser impressionant). Fins ara s'hauran topografiat uns 4000 metres (o més..., diuen que arriba fins al Camp del Nàstic!), però encara queda molt per descobrir i per investigar.
Segons els estudis, es tracta d'una mina d'aigua (cuniculus, en termes romans) excavada per reconduir i aprofitar com a recurs hidràulic de la ciutat. L'aigua de la cova prové majoritàriament de les plujes que es recullen de les afores de Tarragona, doncs la urbanització ha fet que la ciutat actuï com a capa impermeable. Segons he pogut consultar, la temperatura de l'aigua de la cova és d'uns 18-19ºC, però el dissabte estava realment molt freda, potser uns 12-15ºC?
El més interessant i curiós de tot és que no es produeixen filtracions de clavegueram (és d'agraïr ¿^^), així que em sembla increïble la quantitat de coses que hi ha sota de la ciutat i de quina manera deuen estar imbricades.

L'accés a la cova s'efectua baixant per un pou habilitat en una sala privada de l'aparcament, prèvia col·locació del vestit de neoprè i l'imprescindible casc amb llum. L'emoció és intensa. Es pot baixar gràcies a unes escales metàl·liques fixades al brocal del pou i ja immediatament ens trobem dins la part artificial de la cova, la galeria romana. Després, amb l'ajuda de cordes, mans, peus i una escala, hem d'anar descendint pel pou entre vuit i onze metres, al final dels quals arribem a l'anomenat Llac CEO, on sorprèn una aigua freda i clara, que de seguida s'enterboleix a mesura que va baixant el grup. L'espectacle és fascinant. Nadant fins a l'altre extrem, arribem al primer pas submergit, que hem de salvar per sota de l'aigua guiant-nos amb l'ajut d'una corda, que agafem amb una mà (perdre la corda podria suposar una desgràcia). Un cop passat l'obstacle, arribem al Llac Benso, on observo una roca que té la forma de cap de drac (almenys a mi m'ho va semblar, les formes d'una cova poden ser molt suggerents). Avançant per l'esquerra, entre aigua i roques, arribem a un sifó, el segon pas submergit. A l'altra banda ens espera el Llac de la Platja i la Sala dels Blocs o Sala Forné, on ens aturem per escoltar, completament a fosques, un poema recitat. Després, caminem a través d'uns grans blocs de roques (jo sense llum..., perquè ja se m'havia embrutat de fang i no la podíem obrir), passem per galeries i passos molt estrets i finalment arribem a la Galeria del Fang, on què millor que intentar que el del costat estigui més brut que tu. ^^ Després ja vam fer el viatge de tornada, tornant al llac de la Platja per una altra banda, on ens vam poder raspatllar el vestit de neoprè, tot brut de fang. Faltava, però, passar un altre pas submergit doble, el més difícil (no trobava la sortida del sifó...), a la sortida del qual em vaig trobar de nou al Llac CEO, per sorpresa, degut a la completa desorientació en aquells moments. Ara la feina era escalar tot el que havíem descendit a l'inici i dir adéu a la cova.

La veritat és que tinc moltes ganes de tornar, se'm va fer curt, tot i que hi vam estar més de tres hores. Si algú s'hi vol aventurar, ho recomano moltíssim.

Per a més informació respecte a la Cova Urbana:
- El llibre "La Cova Urbana de Tarragona", editat per Arola Editors (2001). Ja té uns anys però és un document interessant i, per ara, em sembla que l'únic publicat amb més o menys detall i fotografies de la cova.
- Article de l'espeleobloc dedicat a la cova (conté l'interessant vídeo reportatge que va realitzar TV3/C33 per al programa Temps d'aventura)
- Fotos, mapa i sales de la cova (pàgina tinet): Cova Urbana
- Exposició Tarraco i l'aigua (MNAT, 2004): Les aigües subterrànies
- Document El cuniculus de Tarraco (pdf)
- Document L'aigua a la colònia Tarraco (pdf)
- Pàgina de l'xtec: L'aigua a Tarraco
- Vídeo d'una de les expedicions.

Per gaudir-ho en viu i en directe res millor que baixar a la cova (s'ha de tenir en compte que, degut a la seva dificultat , no és apta com a reclam turístic), aprofitant que la SIET organitza visites guiades en petits grups. [més detalls: veure anunci]

6 comentaris:

MOONLIGHT ha dit...

quina bona pinta...

bala perduda ha dit...

Mmmh... Ho dius en sentit irònic? ¿^^

MOONLIGHT ha dit...

no... ho deia en serio!!! em vaig estar mirant el llibret de l'estiu jove i vaig estar a punt d'anar-hi!!!

bala perduda ha dit...

Jajaja ¿^^ Ok! Jo no m'ho vaig pensar gaire, ja feia bastants mesos que tenia al cap la idea de baixar-hi i no podia deixar passar una oportunitat tant bona.
Si t'interessa, pots aprofitar les visites guiades que organitza la SIET, et sortirà una mica més car, però considero que és un preu ajustat tenint en compte el material, l'assegurança, el personal i, sobretot, l'interès de la cova i l'emoció del recorregut.

MOONLIGHT ha dit...

t'haurien de pagar comissió per fer propaganda ;D

bala perduda ha dit...

Jajaja ¿^^ No, no és pas la meva intenció fer "propaganda" sinó oferir informació interessant. Aquest espai no té finalitats lucratives i tampoc crec que una "societat d'investigacions espeleològiques" en tingui. Jo crec que més aviat el que puguin recaptar es destina a material (que és car) i a autofinançament per a les investigacions (recordem que es tracta d'un vestigi històric i que és patrimoni).