/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: P de Princeses.

dijous, 9 d’agost de 2007

P de Princeses.

Reprenem el fil amb dues propostes cinematogràfi- ques diferents i interes- sants que parlen d'històries dures i difícils.

Princesas, de Fernando León de Aranoa. (2005)

Princesas és el tercer llargmetratge del director Fernando León de Aranoa, en el qual, a l'igual que en els seus treballs anteriors, tracta temes socials amb la pretensió d'acostar-se als sectors més marginats de la societat. Si a Barrio podíem seguir les peripècies de tres adolescents dels barris de les afores de Madrid i a Los lunes al Sol teníem històries al voltant de la precarietat laboral, l'atur i la desesperança, ara li toca el torn al polèmic tema de la prostitució.
La pel·lícula ens presenta la història de Cayetana (paper interpretat per Candela Peña), una noia jove i atractiva que exerceix com a prostituta d'amagat de la seva família, i Zulema (Micaela Nevárez), una jove dominicana atrapada en territori espanyol sense papers i obligada a prostituir-se per sobreviure.
Ja d'entrada observem la diferència entre dos tipus de prostitució: la de Caye que, encara que no en sabem del cert els motius, suposem lliure i voluntària, amb el dret de decidir quin client s'accepta i quin no i el tipus de servei que s'ofereix; i la de Zule, prostitució obligada i victimitzant, que al no disposar de papers no pot accedir a una feina de manera legal i, per tant, tampoc als recursos suficients per tornar amb el seu fill a l'altre costat del pantà, i que, a més, manté esperances d'aconseguir el permís de residència gràcies al xantatge d'un polícia, el qual la sotmet i n'abusa impunement.

Potser la part més fluixa de la pel·lícula és el misteri del personatge de Caye, que és evident que pateix mantenint aquesta situació, però que alhora sembla perfectament en disposició d'abandonar el món de la prostitució i no és capaç de fer-ho. L'excusa per prostituir-se es presenta en un desig de guanyar diners amb la meta d'operar-se els pits, però potser podríem veure una buidor vital i una falta d'afecte molt grans.
Un altre punt una mica forçat és que d'una manera casual sorgeix una amistat entre les dues protagonistes, també veïnes, que cada cop es va tornant més estreta, protegint-se mútuament. Curiosament, en aquesta amistat jo hi veig amor per part de Caye, en la manera de mirar, protegir i ajudar. Qui sap.

A banda d'això, tenim una història que enganxa, uns diàlegs poètics (que potser treuen credibilitat, com dirien alguns, però no per això la pel·lícula perd interès, ans al contrari) i unes magnífiques interpretacions per part de tot el repartiment, especialment de Micaela Nevárez i d'una grandíssima Candela Peña. Genial la Maria Ballesteros fent el memorable paper d'una entranyable drogoaddicta, i una guapíssima Mònica Van Campen en un breu paper secundari de prostituta.

Algunes frases memorables de la pel·lícula:

Caye - "¿Tú le vas a cobrar al tuyo?"
Zule - "Hoy no somos putas. Hoy somos princesas."

Caye - "Existimos porque alguien piensa en nosotros, y no al revés."

Caye - "Lo peor no sería que no hubiera nada después de la muerte. Lo peor sería que hubiera otra vida, y que fuera como esta".


Vier Minuten, de Chris Kraus. (2006)

A Vier Minuten ens trobem davant d'una curiosa proposta del cinema alemany que ens manté expectants amb una trama que barreja moments de tensió malsana, propera al misteri i a l'horror, amb moments còmics i d'humor i unes experiències vitals molt dures.

La història s'origina amb el cas real d'una dona que va passar seixanta anys de la seva vida, gran part d'aquests durant la Segona Guerra Mundial, donant classes de música en una presó de Berlín. Aquest serà el rol interpretat per l'actriu Monica Bleibtreu, fent el paper de Frau Krüger, una dona rígida i reprimida amb un trist passat al darrera que no ha sabut superar.
Aquest caràcter dur i fred de la dona veterana està confrontat amb el temperament violent i agressiu d'una jove reclusa de la presó, Jenny (Hannah Herzsprung), amb un talent especial per la música. Jenny veurà en Frau Krüger i les seves lliçons una oportunitat per evadir-se d'ella mateixa i de tot el que l'envolta, i la mestra trobarà en l'alumna l'ocasió per aconseguir la seva redenció (i la de Jenny) intentant que participi i guanyi en un concurs d'interpretació musical per a joves talents.

En realitat, la relació professional i posteriorment d'amistat (o alguna cosa similar) que han de mantenir ambdues dones, les obligarà a enfrontar-se amb els seu propis dimonis i a compartir el seus dolorosos passats amb l'altra.

Una pel·lícula recomanable amb unes interpretacions brillants (al·lucinant Hannah Herzsprung!), que, al meu parer, té un cert aire als films de Lars Von Trier i al cinema del moviment Dogma.

Vier minuten, o quatre minuts per aconseguir la glòria de la millor manera possible: sent fidel a un mateix.

5 comentaris:

MOONLIGHT ha dit...

no he vist cap de les dues pelis... soc un desastre, jeje

bala perduda ha dit...

Doncs mira, millor, així encara tens l'oportunitat de veure-les :-)

Nightwing80 ha dit...

Bala perduda, passa pel meu bloc que t'he deixat feina per fer! (si vols, clar)

;-P

chica mala ha dit...

Princesas és una de les pel.licules que sens dubte m'hagués agradat fer el guió... em va encantar.

bala perduda ha dit...

nightwing80: ja he fet els deures ;-)

chica mala: Benvinguda!! Ets guionista? Bé, ja t'han pres la idea del guió de Princesas, però potser més endavant pots aportar el teu gra d'arena. ;-)