/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Educació per a la ciutadania.

divendres, 7 de setembre del 2007

Educació per a la ciutadania.

El proper dimecres 12 de setembre s'iniciarà a Catalunya el nou curs escolar amb una novetat que ha aixecat molta polèmica (per una altra banda "incomprensible", com veurem més enda- vant): la incorporació al nou currículum escolar de l'ESO de l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans.

Només pel títol de l'assignatura, ningú s'hauria d'alarmar, doncs és un objectiu desitjable que els estudiants i joves tinguin coneixements reals i pràctics sobre Drets Humans i sobre convivència ciutadana. De fet, aquesta matèria podria ser molt propera a la que abans es coneixia com a Ètica i que s'impartia a aquells alumnes que no cursaven l'assignatura de Religió (Catòlica, of course). Però per alguna "estranya raó", la proposta d'impartir Educació per a la Ciutadania i els DDHH a les escoles ha aixecat moltes ampolles, curiosament, entre els sectors més conservadors i en l'església, que últimament han agafat el gust per les manifestacions (amb motius ridículs...) i les objeccions de consciència (abans això semblava patrimoni dels rojos i les esquerres...).

El fet que s'implanti ara l'assignatura no prové d'una genial pensada d'algun ministre amb poca feina, sinó que forma part de les directives de la Unió Europea en matèria d'educació per a la ciutadania democràtica i que l'any 2005 va celebrar l'Any Europeu per a la Ciutadania a través de l'Educació.
Revisem, doncs, quin pot ser l'escandalós contingut de tan polèmica assignatura. Per exemple, llegim aquest document, on s'explica en què consisteix l'assignatura, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació.
Segons el document, l'assignatura en qüestió "situa la preocupació per promoure una ciutadania democràtica com a part del conjunt dels objectius i les activitats educatives, en la mateixa línia en què ho fan altres organismes internacionals." A més, recorda que l'article 14 de la Constitució espanyola estableix la igualtat de tots davant de la llei i rebutja qualsevol tipus de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Seguim llegint: "Respecte a les obligacions de l'Estat en la formació de tots els ciutadans i ciutadanes en valors i virtuts cíviques que afavoreixin la cohesió social, l'article 27.2 diu que l'educació tindrà per objectiu el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics de convivència i els drets i llibertats fonamentals, que han d'interpretar-se segons l'establert a la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya."
Així, algunes de les competències bàsiques desitjades són: aprendre a aprendre, adquirir autonomia i iniciativa personal i millorar la comunicació lingüística i interpersonal.

Fins aquí tot sembla bé, no? Anem a llegir alguns dels objectius:

- Reconèixer la condició humana en la seva dimensió individual i social, acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personals respectant les diferències amb els altres i desenvolupant l'autoestima.

- Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells i
rebutjar els estereotipus i prejudicis que suposin discriminació entre homes i dones.

- Identificar la pluralitat de les societats actuals reconeixent la diversitat com a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, rebutjant les situacions d'injustícia i les discriminacions existents per raó de sexe, origen, creences, diferències socials, orientació afectivo-sexual o de qualsevol altre tipus, com una vulneració de la dignitat humana i causa perturbadora de la convivència.

- Valorar la importància de la participació en la vida política i altres formes de participació ciutadana, com la cooperació, l'associacionisme i el voluntariat.

En fi, podríem seguir enumerant continguts i analitzar textos durant dies i dies, però vegem on està el problema, perquè les principals queixes i raons per demonitzar l'assignatura tenen una relació directa amb el tractament i reconeixement de la diversitat afectiva i sexual i altres conceptes relacionats amb la sexualitat, com el sexe segur i l'avortament (ull, que s'ha d'anar amb molt de compte amb aquest tema), i la construcció social de les diferències de gènere (que no de sexe). Segons els grups objectors, aquesta assignatura suposa una ingerència en l'educació dels infants i adolescents, "adoctrinant-los" en temes ètics que només els pares (i l'església) tenen dret a tractar... A veure senyors, fer creure a la gent que la sexualitat es divideix en "normal" (heterosexual) i "anormal i antinatural" (totes les altres opcions), tal i com se'ns ha volgut fer creure fins no fa gaires anys per una "simple qüestió" d'omissió i ignorància, és un adoctrinament de dimensions i repercussions monumentals! La sexualitat és un fet natural i intrínsec de totes les persones i el que és "normal" és que tothom la pugui viure d'una manera sana i lliure sigui quina sigui la seva orientació afectivo-sexual, i remarquem lo de afectiva, perquè les persones LGBT també ens enamorem i estimem amb bogeria i el nostre amor és tan vàlid, sòlid, enriquidor i productiu com el de qualsevol altre.

Per a certs sectors de la dreta espanyola més rància i intolerant, tot els grups que no estiguin d'acord amb les seves idees constitueixen un
lobby, com els agrada dir... I la pedra angular de les seves queixes és tot el referent al matrimoni (el (suposat) terme de la discòrdia) entre persones del mateix sexe i la diversitat i pluralitat familiar (que sempre ha existit, per una altra banda, encara que no amb recolzament legal). El pitjor de tot és que a arrel de totes aquestes disputes, les editorials, que també són partidistes i també tenen interessos, han tret edicions del llibre de text amb un tractament de la informació ostentosament diferent, ometent, ignorant o accentuant determinats temes.

Tot això em recorda a la matèria de
Ciències Naturals que s'imparteix a molts joves als EEUU (i que s'està tornant a posar de moda en altres països...) on estan obligats a estudiar les teories creacionistes (amb motius i interessos religiosos, evidentment) en comptes de les evolucionistes de Darwin, àmpliament acceptades per la comunitat científica. Evidenment, els grans perjudicats per totes aquestes manipulacions són els milers de joves que, no ho oblidem, són els ciutadans que han de mantenir la societat (cívica i democràtica?) en un futur pròxim.

Més informació:
- Contigut de l'assignatura (font: M.E.C.)
- Recomanacions del Comitè de Ministres als estats membres de la U.E.
- Altres documents respecte a ciutadania i educació.
- Objeción de conciencia (no els hi vull fer propaganda, però cal llegir "la seva versió" dels fets)
- Notícia: Primer curs amb l'assignatura EpC (font: LaMalla.net)
- Tot un arxiu de notícies al respecte (font: Dos manzanas)
- Gag del Gran Wyoming (font: AmbienteG)

7 comentaris:

moonlight ha dit...

ja havia notat això de que començava el cole el dimecres que ve per la feinada que he tingut aquesta setmana, jeje... interessant article... sembla mentida que algú pugui estar en contra d'això... però tampoc em sorprèn... és una més de les coses que no podré entendre mai

padam ha dit...

jo es que flipo

es criticar por criticar, que diria l'Alaska. L'església catòlica (que no la religió) fot fastic. No sé on veuen el problema en que la gent sigui més tolerant i cívica. Es queixen de como está nuestra juventud i quan es proposa educar-la (ja que a casa en molts casos no es fa) posen el crit al cel. Són tan incoherents i hipòcrites... i d'arguments tan insostenibles, que el que em frapa és que hi hagi gent que se'ls cregui i els doni la raó
per flipar

kissu

Anònim ha dit...

La semana próxima comienza el nuevo curso escolar 2007-2008 y la SANTA INQUISICION (perdón quise decir, la secta episcopal y sus adeptos... llámese iglesia, etc.) ya estará preparando la CAJA DE LOS TRUENOS en Antena 3 y otras santas cadenas que la imitan o en sus "feudos" (entiéndase vías públicas, emisoras de radio, homilías...) o las MARCHAS SOLIDARIAS CON AUTOBUS Y MEDIA PENSIÓN para ACOSAR Y DERRIBAR al único gobierno que hasta ahora le ha plantado cara...

Esta Educación para la Ciudadanía no es que sea un dechado de virtudes, pero al menos pone en su sitio las cosas más evidentes que se dan hoy en día en nuestra sociedad, como el considerar igual de respetables las relaciones heterosexuales que las homosexuales.

Buen post y me uno a lo que has manifestado.

Saludos!!

bala perduda ha dit...

Doncs sí, els opositors de l'assignatura no argüeixen cap raó de pes, ni tan sols mínimament versemblant, però aquí els tenim, traient foc pels queixals...

Potser l'assignatura en sí no està massa ben planificada perquè potser seria més convenient que totes les assignatures, és a dir, l'educació global, oferissin aquesta perspectiva de respecte i coneixement de la diversitat i els drets humans, però el que està clar és que tots aquests temes (respecte, cooperació, convivència, autoestima, sexualitat i diversitat afectivo-sexual, etc.) s'han de tractar d'alguna manera i no deixar en l'ombra com s'ha fet (gairebé) sempre (segons quin tema...).

Eau ha dit...

Bé, em sembla increïble... Nens i nenes tenen moltes curiositats i problemes amb això, només s'ha de veure com s'insulten entre ells dient-se "ets lesbiana" "ets maricó", com si s'estiguessin dient el nom del porc... que l'esglèsia faci les seves misses, que els educadors ja ens encarreguem d'intentar pujar una societat més justa... molt difícil, sí, però... ho intentem!

Anònim ha dit...

Bona nit bala perduda!!

Quiero agradecerte la atención de dejarme un nuevo comentario en mi blog.

Petonets!! :-)

bala perduda ha dit...

Benvinguda eau! :-)
Sí, tens raó, però aquestes paraules i la intenció de l'insult (de ferir) els nens les aprenen d'algun lloc (la societat, la família, etc.). Queda molta feina per fer i la tasca dels professors i educadors en general és essencial, però sense un treball sobre la societat en sí mateixa, tampoc anirem enlloc...

Milagros, no hay de qué. Saludos. ;-)