![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
El 15 d'agost de 1977, el Big Ear, la ràdio antena del Ràdio Observatori de la Universitat d'Ohio, va captar una senyal de 72 segons i una intensitat molt més elevada que l'habitual monòton so del cosmos.
El Big Ear (1963 - 1998) formava part del programa SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence), creat amb la intenció de detectar l'existència de transmissions d'alguna civilització fora de la Terra.
Aquell 15 d'agost, l'astrònom Jerry (Wow) Ehman, aleshores voluntari del programa SETI després que el congrés dels EEUU n'hagués retirat la subvenció econòmica, va descobrir una señal anòmala en les dades recollides i al costat va anotar-hi "Wow!", batejant així la senyal.
Des de llavors s'ha investigat quin podria ser l'origen d'aquesta senyal, quedant gairebé descartada l'emissió des de la Terra, amb una esperançadora possiblitat que la senyal vingués de l'espai, encara que la seva procedència segueix sent avui en dia un misteri.
Malgrat tot, fins ara no s'ha tornat a rebre cap senyal similar i el Big Ear va ser desmantellat el 1998, però el projecte SETI no es va aturar i gràcies a l'auge dels ordinadors personals, va aparèixer el projecte SETI@home, que amb l'ajuda de software com el BOINC, mitjançant un protector de pantalla, aprofita el temps d'inactivitat dels ordinadors participants per analitzar les dades que es reben en temps real des de l'observatori d'Arecibo i enviar-ne després els resultats. D'això se'n diu computació distribuïda o sistemes distribuïts, on els components estan localitzats en ordinadors en xarxa i comuniquen i coordinen les seves accions mitjançant el pas de missatges, és a dir, amb la col·laboració de centenars de milers de persones que instal·len el programa en el seu ordinador es pot aprofitar la potència de càlcul per analitzar molt més espectre d'espai, obtenint d'aquesta manera els beneficis d'un supercomputador (i fins i tot més) però sense l'elevat cost d'aquest.
Actualment hi ha molts projectes de computació distribuïda (Grid Computing) a banda del SETI, com el PrimeGrid, per la recerca de nombres primers (importantíssims en criptografia i, per tant, en qualsevol àrea on hem de fer servir claus privades d'identificació, com per exemple el PIN d'una targeta de crèdit) o altres interessants projectes relacionats amb el món de la medicina i que poden ajudar a trobar solucions a malalties tant importants com l'Alzheimer o el VIH/SIDA.
D'aquesta manera, amb una connexió decent a Internet, qualsevol persona pot contribuir en tasques de recerca simplement oferint el seu ordinador durant el temps que no l'usa, per tal de fer càlculs i analitzar dades, i una part de l'ample de banda de la seva connexió, per tal de rebre les dades i enviar-ne el resultats.
Tornant al tema de l'univers, les condicions perquè hi hagi vida (tal i com nosaltres l'entenem) en un planeta són molt concretes i el fet que finalment es reunissin una sèrie de casualitats que donessin lloc a la vida al planeta Terra són poc menys que un miracle. Tot i això, tenint en compte la immensitat de l'espai i la magnitud de l'univers conegut o visible, podria ser massa agosarat descartar l'existència d'alguna forma de vida (intel·ligent) extraterrestre (que probablement estarà lluny de la nostra (comprensible) visió antropomòrfica d'un ésser de l'espai exterior).
També hem de tenir en compte algunes dificultats en les observacions, com el fet que la velocitat de la llum és d'uns 300.000 km/s i, per tant, les imatges que ens arriben de grans distàncies de l'espai són en diferit, és a dir, que, segons la distància, observem el que va passar fa milions d'anys en comptes de l'estat actual, o bé la possible expansió de l'univers (tenint en compte l'energia fosca, la teoria actual més acceptada és l'expansió de l'univers, és a dir, l'allunyament de les galàxies i el seu refredament).
Curiosament, l'any 1974 (tres anys abans que el Big Ear rebés la senyal Wow!), des de l'observatori d'Arecibo es va enviar cap a un cúmul d'estrelles l'anomenat missatge d'Arecibo, creat per Carl Sagan entre d'altres, i que contenia, en codi binari, informació sobre el Sistema Solar, el planeta Terra i l'ésser humà. El missatge trigarà (un quants mil·lennis...) a arribar al seu destí, però potser pel camí topa per algun lloc interessant... Si més no, seguirem esperant.
El Big Ear (1963 - 1998) formava part del programa SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence), creat amb la intenció de detectar l'existència de transmissions d'alguna civilització fora de la Terra.
Aquell 15 d'agost, l'astrònom Jerry (Wow) Ehman, aleshores voluntari del programa SETI després que el congrés dels EEUU n'hagués retirat la subvenció econòmica, va descobrir una señal anòmala en les dades recollides i al costat va anotar-hi "Wow!", batejant així la senyal.
Des de llavors s'ha investigat quin podria ser l'origen d'aquesta senyal, quedant gairebé descartada l'emissió des de la Terra, amb una esperançadora possiblitat que la senyal vingués de l'espai, encara que la seva procedència segueix sent avui en dia un misteri.
Malgrat tot, fins ara no s'ha tornat a rebre cap senyal similar i el Big Ear va ser desmantellat el 1998, però el projecte SETI no es va aturar i gràcies a l'auge dels ordinadors personals, va aparèixer el projecte SETI@home, que amb l'ajuda de software com el BOINC, mitjançant un protector de pantalla, aprofita el temps d'inactivitat dels ordinadors participants per analitzar les dades que es reben en temps real des de l'observatori d'Arecibo i enviar-ne després els resultats. D'això se'n diu computació distribuïda o sistemes distribuïts, on els components estan localitzats en ordinadors en xarxa i comuniquen i coordinen les seves accions mitjançant el pas de missatges, és a dir, amb la col·laboració de centenars de milers de persones que instal·len el programa en el seu ordinador es pot aprofitar la potència de càlcul per analitzar molt més espectre d'espai, obtenint d'aquesta manera els beneficis d'un supercomputador (i fins i tot més) però sense l'elevat cost d'aquest.
Actualment hi ha molts projectes de computació distribuïda (Grid Computing) a banda del SETI, com el PrimeGrid, per la recerca de nombres primers (importantíssims en criptografia i, per tant, en qualsevol àrea on hem de fer servir claus privades d'identificació, com per exemple el PIN d'una targeta de crèdit) o altres interessants projectes relacionats amb el món de la medicina i que poden ajudar a trobar solucions a malalties tant importants com l'Alzheimer o el VIH/SIDA.
D'aquesta manera, amb una connexió decent a Internet, qualsevol persona pot contribuir en tasques de recerca simplement oferint el seu ordinador durant el temps que no l'usa, per tal de fer càlculs i analitzar dades, i una part de l'ample de banda de la seva connexió, per tal de rebre les dades i enviar-ne el resultats.
Tornant al tema de l'univers, les condicions perquè hi hagi vida (tal i com nosaltres l'entenem) en un planeta són molt concretes i el fet que finalment es reunissin una sèrie de casualitats que donessin lloc a la vida al planeta Terra són poc menys que un miracle. Tot i això, tenint en compte la immensitat de l'espai i la magnitud de l'univers conegut o visible, podria ser massa agosarat descartar l'existència d'alguna forma de vida (intel·ligent) extraterrestre (que probablement estarà lluny de la nostra (comprensible) visió antropomòrfica d'un ésser de l'espai exterior).També hem de tenir en compte algunes dificultats en les observacions, com el fet que la velocitat de la llum és d'uns 300.000 km/s i, per tant, les imatges que ens arriben de grans distàncies de l'espai són en diferit, és a dir, que, segons la distància, observem el que va passar fa milions d'anys en comptes de l'estat actual, o bé la possible expansió de l'univers (tenint en compte l'energia fosca, la teoria actual més acceptada és l'expansió de l'univers, és a dir, l'allunyament de les galàxies i el seu refredament).
Curiosament, l'any 1974 (tres anys abans que el Big Ear rebés la senyal Wow!), des de l'observatori d'Arecibo es va enviar cap a un cúmul d'estrelles l'anomenat missatge d'Arecibo, creat per Carl Sagan entre d'altres, i que contenia, en codi binari, informació sobre el Sistema Solar, el planeta Terra i l'ésser humà. El missatge trigarà (un quants mil·lennis...) a arribar al seu destí, però potser pel camí topa per algun lloc interessant... Si més no, seguirem esperant.
6 comentaris:
i què és dins i què és fora?
Dona, doncs jo estava prenent el planeta Terra com a punt de referència (del nostre coneixement i de la nostra situació espai-temps), no com a centre de l'univers, ni molt menys...
L'univers és finit i està en expansió... vés a saber que hi ha per allà...
ieps!
he reconegut el parc de la foto de la capçalera, algún dia caurà algun post al meu blog sobre llocs abandonats que em fascinen...
considerant el vastíssim univers i els bilions de configuracions possibles, jo també crec que és possible que hi hagi vida, potser intel·ligent, en algun racó. encara que no sigui com la coneixem, basada en el carboni. En aqt cas, la podriem arribar a reconèixer?
M'estic llegint "una breve historia de casi todo" de Bill Bryson, i aborda aqt tema al primer capítol. Encara que suposant que alguna civilització hagués pogut construir una nau que anés a la velocitat de la llum (o casi, pq de moment s'accepta que no s'hi pot arribar) les distàncies interestel·lars són tan inmenses que trigarien milions d'anys a arribar-hi... així que no crec q ens arribem a veure mai, ni que es dediquin en el seu temps lliure a fer cercles als camps de conreu.
Hola kissu&padam! Benvingudes!
Doncs sí, la foto de la capçalera correspon a un parc d'atraccions abandonat de Japó (es veu que per allí abunden bastant ¿^^). Quan publiquis un post al respecte el llegiré amb molt de gust. :-)
Respecte a l'univers i l'existència de vida intel·ligent fora del Sistema Solar (jo crec que n'hi ha d'haver en algun lloc), el fet que comentes podria ser una de les raons per les quals no coincidim en el temps i, per tant, no ens arribem a trobar, encara que, per exemple, a banda de les senyals als camps de conreu ¿^^, també s'especula que es podrien haver posat en contacte amb civilitzacions més antigues, com l'egípcia o les precolombines, pels avançats coneixements astronòmics i matemàtics que posseïen. En fi, qui sap?
Sobre accelerar a una velocitat superior a la de la llum, segons la teoria de la relativitat no és possible, però els últims experiments en física quàntica (com l'accelerador de partícules del CERN) estan demostrant que almenys les partícules simples, com el protó, sí poden. I d'aquí a l'estudi de com transfomrar l'energia en matèria, gràcies precisament a Einstein i la gran fórmula E=m*c^2 ^^
M'apunto el llibre de Bill Bryson i et recomano "El universo en una cáscara de nuez", de l'Stephen Hawking.
Bona nit Bala!
He estado leyendo tu comentario con bastante atención (comprendo el català aunque no lo sé escribir bien) y me ha encantado saber todo lo que cuentas sobre ese proyecto SETI, siempre he creído que en esta galaxia infinita no estamos solos y que la información que nos dan sobre fenómenos paranormales, etc. está "filtrada" por el poder de turno y jamás sabremos lo que se ha descubierto o se sabe en realidad de otros seres planetarios y sus civilizaciones...
Moltes gràsies per la teva visita al meu blog!!
Adeu si au!
¡Bienvenida milagros! Gracias por tu atención y por el esfuerzo con el idioma. ¿^^ Si te resulta útil, puedes usar el traductor "ca -> es" que hay en el lado izquierdo, bajo el título de Babel. ;-)
¡Saludos!
Publica un comentari a l'entrada