/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Caos polític, caos ciutadà.

dijous, 14 de febrer de 2008

Caos polític, caos ciutadà.

Malgrat que ja portem mesos de (esgotadora) pre-campanya electoral, no és fins el proper divendres 21 de febrer que comença oficialment la campanya electoral que ha de culminar amb les eleccions del proper 9 de març.
Durant les últimes setmanes, els principals partits polítics han deixat en un segon pla la tan coneguda (i espanyola) tàctica de crear una cortina de fum criticant els contricants (allò que se'n diu veure la palla en l'ull aliè i no veure la biga en el propi...) per adherir-se a les ofertes d'hivern tot i fent una hilarant (i poc creïble) successió de promeses electorals. A veure qui la diu més grossa.

"L'esquerra" espanyola acostuma a apostar per la política social, la tolerància i el diàleg, malgrat la mala gestió econòmica. Mentre que alguns dels típics temes de la dreta són la (in)seguretat, la política econòmica (és a dir, privatitzacions), la immigració, la llengua i, ara que està tant de moda i que la Conferència Episcopal es presenta en campanya (...), també la família tradicional. La batalla està servida i la qüestió és crear tensions.

Una de les primeres promeses del mercadillo de temporada va ser la gran idea de Rajoy de rebaixar en 1000€ l'IRPF de les dones treballadores, si guanya el PP. I tot això, evidenment, per fomentar la igualtat dona-home i la incorporació al treball de la dona... Total, per què crear una política que obligui a les empreses a pagar el mateix sou als treballadors, independenment del sexe, per fer exactament la mateixa feina, i per acabar amb la discriminació social per raó de sexe o de gènere? En fi, quines grans ments pensants que tenim en aquest país...
En ZP ja anunciat la seva rèplica prometent 1.200.000 llocs de treball per les dones (de quin tipus? amb quina qualificació?...). No és la panacea, però és millor que altres propostes...

Respecte a la política lingüística, l'altre tema predilecte de la dreta, ja sabem què ens espera als catalans i a la nostra llengua si guanya en Rajoy. En un país on no hi ha cap ciutadà escolaritzat que surti de l'escola sense saber parlar el castellà (que el parlin i l'escriguin correctament ja és una altra cosa, però això és comú arreu...), mentre que, desgraciadament, no podem dir el mateix del català, ara resulta que el castellà és una llengua discriminada. El què s'ha d'arribar a sentir...
En qualsevol cas, Catalunya sempre és terra maltractada, guanyi el partit que guanyi. Altrament, vivim en un país essencialment bipartidista i, per tant, tampoc no hi ha gaire on elegir.

Un altre punt candent de la campanya electoral és el fet que estan en joc els drets de les persones LGTB (matrimoni i adopció, entre altres), com si fóssim ciutadans de segona als que se'ls pot revocar els drets quan a la gent li vingui de gust. Que quedi clar d'una vegada, ningú té dret a decidir per nosaltres. Els nostres drets, drets personals i també drets humans, no són negociables sota cap concepte. El perill no és pas la diversitat sinó la ignorància i la falta de respecte.


Per la seva banda, l'actual ministra de Foment i (Des)Infraestructures, la nostra benvolguda Magdalena Álvarez, aquesta mateixa setmana ha arribat orgullosament amb l'AVE a Barcelona per anunciar que la setmana que ve, el dijous 20 de febrer, per fi l'AVE connectarà Madrid amb la capital catalana. Tot això justament un dia abans de començar la campanya, tot un detall senyora Álvarez, després dels inconvenients, maldecaps i desperfectes que aquestes obres han causat a Catalunya, amb la incomprensible resposta de despreci, fanfarroneria i minimització de la problemàtica per part del Govern central i de la resta d'Espanya. Això sí, el caos generat pel mal servei de RENFE (que, per cert, ja ve de llarg temps enrera) i els problemes d'infraestructures (esvorancs i altres) no només han afectat la circulació dels trens de rodalies (entengui's Barcelona i voltants) sinó que els ciutadans més perjudicats (i alhora els més maltractats i incompresos) han estat precisament els d'altres poblacions, que per un o altre motiu (feina, estudis, viatges, etc.) s'havien de desplaçar a Barcelona. Especialment els ciutadans de la comarca de Tarragona que, a sobre de trigar de quatre a set hores, entre busos, trens i altres, per fer un trajecte que hauria de durar entre una i dues hores (segons la destinació), es veien obligats a pagar els corresponents bitllets del transport usat, malgrat el mal servei, mentre que el ciutadans barcelonins afectats, encara a dia d'avui, gaudeixen de la gratuïtat del transport ferroviari. Ja ho diuen, tenim el que ens mereixem: senyors, no ens queixem tant de la política centralista de Madrid si a Catalunya el federalisme tampoc existeix... i només cal veure les notícies de TV3, on el 90% de la informació "local" es refereix a la comarca de Barcelona (i no, el Telenotícies Comarques no és suficient).

Mentrestant, en Pasqual Maragall escriu articles a la premsa demanant que la gent voti en blanc. No és mala idea, tal i com està el panorama... Quan cap del partits polítics ens representa ni ens mereix confiança, el vot en blanc hauria de ser un digne símbol de protesta i incorfomisme amb aquesta situació. El problema és que, malauradament, el vot en blanc no es considera útil i no rep el respecte i l'atenció que es mereix, així que, de nou, molts ciutadans es decantaran pel que s'anomena "vot útil" o "vot de la por", és a dir, votar els que et semblen menys dolents, per tal que no guanyin els que t'ho semblen més...

(Imatges extretes del blog de Polònia)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Com en d'altres situacions de la vida en què podem triar, les circumstàncies ens aboquen a l'adagio "entre dos mals, el mal menor". Ja et vaig felicitar pel blog, però deixa'm insistir-hi: enhorabona!
A veure amb què ens sorprenen avui al Polònia.

Rain

MOONLIGHT ha dit...

has tornat amb forces, eh? jo ja fa temps que voto en blanc pq em sento incapaç de votar algú que tingui dos dits de front...

bala perduda ha dit...

rain: Sí, vivim entre moltes dicotomies, malgrat que en la realitat les coses mai són blanc o negre.
I gràcies! M'alegro de que t'agradi el blog.
Sort amb la recerca per la revista!

moonlight: A mi ja fa temps que m'agradaria votar en blanc, però no les tinc totes perquè, encara que sigui un vot vàlid, no té el respecte i el valor que es mereix. I, en qualsevol cas, per molt que ens pesi i encara que ningú s'ho mereixi, algú haurà de governar...
Salut!

Milagros Sánchez ha dit...

Ante el empuje del PP siempre queda el mal menor que es votar al PSOE para que los de la Conferencia Episcopal, el Opus Dei, la Asociación de Víctimas del Terrorismo y toda esos "cachorros" fascistas refugiados dentro del PP no nos quiten los derechos y libertades que con tanto esfuerzo nos ha costado conseguir a los movimientos sociales y políticos de este país.
Ejerzamos nuestro derecho de votar para derrotar al PP en las urnas, ya que ellos sí van a votar NO a nuestros derechos y libertades!!

**********************************

Y aunque ya hayan transcurrido unas horas también quiero dejarte mi poema del Día de la Amistad y el Amor.

Desde la epidermis del verso
que acompaña estas palabras,
hoy esos locos querubines
de alas de papel rosa
me acompañan
para colorear tu sonrisa
y regalarte felices instantes
de plácida compañía.

¡FELIZ DÍA DE LA AMISTAD Y DEL AMOR!
Besos arco iris ;)

kissu&padam ha dit...

doncs sí, cada vegada que hi ha eleccions generals entra una mica de canguelo, i malauradament, encara que no ens convençi cap partit, enlloc de votar en blanc (que afavoreix a la dreta) molts ens veiem forçats a votar "al menos malo"... en fi, trist, però també trista la utilització de les dones i la comunitat LGTB per esgarrapar vots...

bala perduda ha dit...

milagros: Sí, estoy de acuerdo, que gane el PP no es una perspectiva demasiado agradable y por eso es probable que muchos votemos PSOE, aunque estos tampoco se los merezcan, que en el fondo los políticos son iguales.
¡Saludos y gracias por el poema! :)

kissu&padam: És molt trist fer ús de les pors de la població, manipular la gent gran, les dones, les persones LGTB, els immigrants, etc. Total... per a què? En fi, ja veurem que passarà el proper 9 de març. Malgrat el lamentable panorama polític, les meves esperances ja tenen un color.
Salut!

L'Aprenenta ha dit...

Acabo de descobrir el teu bloc, està molt bé, felicitats, continuaré llegint.