A favor de la família.

Avui s'ha celebrat el dia de la família i això és una cosa que, des de la pluralitat familiar, hem de celebrar. Moltes persones s'han manifestat a Madrid a favor de la família i jo, que també estic a favor de la família, no podia ser menys i he decidit expressar el meu sí a la família. Sí a les famílies sense fills, sí a les famílies amb fills, sí a les famílies nombroses (que avui en dia ho són a partir de 2 fills!), sí a les famílies monoparentals (que des de fa ben pocs dies ja poden gaudir, si escau, dels beneficis de ser família nombrosa), sí a les famílies homoparentals, sí a les famílies amb fills adoptats, sí a les famílies formades pels amics i la gent que s'estima, sí a les famílies reconstruïdes. En resum, sí als diferents models de família.

Segons el grec (Gran Diccionari de la Llengua Catalana), la definició de família des del punt de vista antropològic i social és el següent:

f 1 1 ANTROP SOC Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

En un sentit més estricte, tenim aquesta definició:

5 família estricta (o nuclear) Família formada pels cònjuges i els fills.

Però hem de tenir en compte que aquesta última definició no inclou, entre altres, les famílies que no poden o no volen tenir fills ni les famílies monoparentals, ja sigui per divorci, viudetat, obligació o opció lliure i personal.
En qualsevol cas, hi ha una sèrie de persones, moltes d'elles lligades a cert partit polític o simpatitzants d'aquest, i d'altres relacionades amb la jerarquia catòlica, que s'empenyen a creure i fer creure (que és molt pitjor) que el seu model de família està amenaçat perquè n'existeixen d'altres (que, per cert, sempre han existit, d'una manera o altra). Però en realitat pateixen d'una ceguesa i una (il·)lògica incomprensibles perquè la seva exclamació és tan absurda com dir que els pastissos de xocolata acabaran amb els de llimona o que el fet que s'abolís l'apartheid posaria en perill la "raça blanca". Trobo rídicul, patètic i d'una hipocresia insuportable que una persona amb suposades responsabilitats digui coses de l'estil de que "Espanya pateix un retrocés dels drets humans respecte a la família" (font) i que, a sobre, algú s'ho cregui. Em sembla increïble que una institució que en teoria predica l'amor, la bondat, la compassió i l'austeritat es manifesti, precisament ara (i juntament amb dirigents de cert partit polític i amb banderes espanyoles! Incomprensible!!), per raó de les unions de persones del mateix sexe i la llei d'adopció, quan mai abans s'havien manifestat per res: ni per la guerra d'Iraq, ni pel canvi climàtic, ni per la fam al món, ni per les múltiples violacions (reals) dels drets humans que es cometen arreu del món, ni per l'11-S, ni per l'11-M, ni per la hecatombe que està provocant la SIDA a l'Àfrica (i encara prohibeixen l'ús del preservatiu! Quina barra!), etc., etc., etc. Com si no hi hagués prou misèria al món i causes per les quals lluitar.

Tots recordem algunes grans fites de l'església catòlica relacionades amb els drets humans i la llibertat d'expressió i de pensament: el procés a Galileu perquè la Terra havia de ser el centre de "l'univers" (Eppur si muove!!), la Inquisició, les creuades, la concessió de bules papals, les missions i colonitzacions (que van arribar a exterminar cultures i civilitzacions senceres), el suport a una dictadura de quaranta anys després d'una Guerra Civil fraticida, la no-intervenció en les barbaritats i les massacres de l'Holocaust, la permissivitat amb els abusos a infants per part de sacerdots i la voluntat d'ocultar-los en comptes de penar-los, etc. Sembla que l'església gairebé sempre es posa en el lloc equivocat, per no dir que intervé en assumptes en els quals no hauria de tenir dret a decidir... No vivim en un país laic?

No tenen arguments ni credibilitat, i ho saben. Per això s'aprofiten de la ignorància (fins i tot de la seva pròpia) i recorren a allò més visceral, la por, el fanatisme, l'exaltació de certes passions no gaire recomanables, com l'odi o la venjança.

Senyors, no busquem problemes on no n'hi ha i fem un petit esforç per realitzar accions constructives, sempre des del respecte a la diversitat i a la llibertat personal i, sobretot, amb informació.

Més notícies, recursos i testimonis de primera mà:
- FLG (Associació de Famílies Lesbianes i Gais)
- AMPGIL (Associació de Mares i Pares de Gais I Lesbianes)
- Familias por la diversidad. (web)
- Familias por la diversidad. (blog)
- Documentació i enllaços de la FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals).
- Comunicat d'Arcópoli: "La familia nos importa mucho (parece que más que a otros)".

- Anuari: L'any de les famílies i les parelles de fet.
- Buxara: "En defensa de la familia, de verdad."
- Buxara: Manifestación en defensa de la familia. (blogroll)

Neix COLORS.

El passat divendres 14 de desembre va tenir lloc a l'Arxiu Històric Municipal de Reus la presentació de la revista COLORS, editada pel col·lectiu H2O amb el suport del Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual de la Generalitat de Catalunya, que inclou també l'anomenat Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals. Justament el mateix dia que, també a Reus, però al Palau de Fires i Congressos, es celebrava la tradicional Nit de Santa Llúcia, la 57a Festa de les Lletres Catalanes, amb l'entrega del Premi Sant Jordi, que en l'edició d'enguany va recaure en l'escriptor Pep Coll.

Actualment, el col·lectiu LGBTiQ compta amb algunes publicacions més o menys conegudes, la majoria d'elles dedicades exclusivament o en gran part al públic homosexual masculí, com l'InfoGai, editat pel Col·lectiu Gai de Catalunya (CGC), la revista gayBarcelona, la revista Nois, la Shangay i Shanguide, o bé l'arxiconeguda revista Zero, disponible, aquesta última, a la majoria de quioscos i de distribució gratuïta en llibreries, bars i locals d'ambient les altres. Si bé aquestes publicacions estan dirigides al públic gai i són predominantment de temàtica de festes i cruising, a més de contenir les seccions d'actualitat política, social i cultural, actualment també podem gaudir de la revista Sales, nascuda l'any 2005 i dedicada a les dones lesbianes, o bé de la ja veterana revista Lambda, amb interessants continguts d'actualitat, de debat, de reflexió i d'història del moviment i del col·lectiu, i ambdues revistes són de distribució gratuïta.

Malgrat aquesta oferta de publicacions, ens trobem que no és el mateix ser una persona LGBTiQ en una capital que en un poble o en una altra ciutat més petita i la problemàtica de vegades és diferent, agreujada per la dificultat d'accedir a l'oferta associativa, lúdica i cultural (i de contactes) de la que disposa la capital i per l'oblit a que s'acostuma a relegar a les persones (qualssevol) "d'extraradi". Per això, el naixement de la revista COLORS suposa un impuls per a la visibilitat i la lluita per a la igualtat del col·lectiu a les terres del Tarragonès i és, a més, un punt de referència per saber què es cou fora de Barcelona (i de Madrid).

En aquest primer número podem llegir una entrevista feta a l'artista Cristina Castillo, que ja porta dos anys presentant el seu divertit espectacle itinerant "Ser o no ser... (visible)"; un article sobre el Consell Nacional LGBT; una entrevista a Miquel Reverte, l'actual president d'H2O; i també tindrem un calendari del proper (i pròxim) any 2008, amb imatges i textos sobre el moviment.

Es pot descarregar el primero número des d'aquí. Perquè les coses no són blanc o negre, sinó que existeixen matisos, diferents tonalitats, diferents colors.

Premi al blog solidari!

Fa uns dies el company blocaire nightwing80 va tenir la bondat d'otorgar-me, conjuntament amb altres blocaires, el curiós premi al blog solidari i li agraeixo aquest detall. ;-)


Encara que jo entenia que un blog solidari era aquell que argumentava, parlava i lluitava en favor d'una causa noble (què innocent... ¿^^), sembla ser que un blog solidari és, més aviat, el que et descobreix coses noves, et fa passar una bona estona i/o et resulta agradable de llegir. De fet, aquest premi és també un mem, doncs ara em toca a mi premiar cinc blogs que m'aportin o m'hagin aportat alguna cosa. Alguns d'aquest blogs són bastant "professionals" i precisament per això, així com per les seves peculiars característiques, entre altres coses, segurament no podran seguir el joc. Així que, sense més preàmbuls, em poso el premi a la vitrina i en concedeixo d'altres, per ordre alfabètic, a alguns dels blogs que m'agraden i que, que jo sàpiga, encara no el tenen:

- Amu Daria: l'excel·lent blog de l'Eduard Balsebre, que pren el nom d'un riu de l'Àsia Central, antigament anomentat riu Pamir. Amu Daria ens delecta amb precioses imatges i gratificants anècdotes i històries d'Àsia i de la Ruta de la Seda per part d'un experimentat viatger. Per descobrir nous móns i per trobar una esperança més enllà de la nostra sorollosa i irònicament solitària civilització.

- Blocs de lletres: bé, en aquest cas, no es tracta pas d'un blog sinó d'un directori de blogs relacionats amb el món de les lletres i la literatura. Imprescindible pels lletraferits i amants fidels i apassionats de la literatura.

- Cultura lesbiana: veterà blog on les protagonistes dels articles, ressenyes i altres, així com les seves redactores, són dones lesbianes. Una gran tasca per a la visibilitat i el reconeixement de la dona, especialment de la dona lesbiana.

- Héroe de sillón: interessants articles i reflexions, molts d'ells en anglès, sobre varis temes del món de la sexualitat, de mà d'un psicòleg i sexòleg.

- La bella teoría: genial blog sobre ciència, especialment sobre física quàntica, matemàtiques i cosmologia, amb interessantíssims articles sobre la matèria.

Desitjo que aquests blogs us semblin tan solidaris com a mi. ;-)

Invents extraordinaris (III): la Curta.

Finalitzem aquest petit cicle d'aparells extraordinaris amb la meravellosa Curta, la primera calculadora realment de mà, una calculadora mecànica que funcionava amb una maneta, com es pot observar a la fotografia següent (a la part superior):

La Curta va ser dissenyada i creada per l'enginyer i inventor Curt Herzstark en el seu presidi al camp de concentració de Buchenwald, durant la II Guerra Mundial. Posteriorment, pels volts de l'any 1947 se'n van començar a fabricar les primeres mostres.

Va ser la primera calculadora mecànica de mà, capaç de fer sumes, restes, productes, divisions, arrels quadrades i fins i tot arrels cúbiques, amb una precisió d'onze xifres més un marcador per a decimals. Té finestres per als operands (al voltant del cilindre), una per indicar el número de voltes que se l'hi ha donat a la maneta per fer el càlcul, i una altra finestra per al resultat, a la part superior. A més, també disposa d'una anella de reset, és a dir, per posar a zero els comptadors. A l'interior, entre altres peces, hi trobem un eix de transmissió, un tambor de voltes, un tambor de dents i una campana de les desenes per portar l'arrossegament de l'operació, tot encaixat i disposat amb una perfecció de rellotger.

Per calcular les operacions es procedeix de manera similar a com actualment ho fan els ordinadors, tenint en compte, però, que en un ordinador cada dígit és un 0 ó un 1.
La diferència entre dos nombres s'obté fent el complement a 9, Ca9(X), doncs donats dos nombres X i Y (considerem que són naturals, és clar), X - Y = X + Ca9(Y) + 1. (En el cas binari seria el complement a dos). Per exemple:
Volem calcular: 54528 - 379. La Curta procediria de la següent manera: primer, calcularíem el Ca9(00379) = 99999 - 00379 = 99620. Després, sumem 54528 i el resultat anterior i obtenim 54528 + 99620 = 154148. Finalment, suprimim el dígit de màxim ordre, en aquest cas l'u, i el sumem: 54148 + 1 = 54149 . D'aquesta manera, hem obtingut el resultat desitjat: 54149.
Per al producte i la divisió, els càlculs es resolen per repetició de la suma i la diferència.

Curt Herzstark (1902 - 1988), l'artífex d'aquest genial i precís invent, va créixer envoltat de calculadores i altres màquines a la fàbrica del seu pare. De mare catòlica i pare jueu, després d'una breu col·laboració amb l'exèrcit alemany fabricant peces de precisió per aquest, fou enviat per les SS al camp de concentració de Pankratz, on es torturaven els jueus. Posteriorment, el varen enviar al camp de Buchenwald, on se'l va fer responsable en una fàbrica de la secció que construïa peces mecàniques. El 1945, Buchenwald fou el primer camp en ser alliberat per les forces aliades. Un cop acabada la II Guerra Mundial i alliberats els supervivents dels camps de concentració, després de refer la seva vida, Herzstark va sol·licitar patents per al seu nou enginy i va buscar inversors. En va trobar un en el príncep de Liechtenstein, que va crear l'empresa Contina i es van començar a construir les primeres curtes, que es posaren a la venta l'any 1948.

L'última calculadora Curta es va vendre el 1970 i no se n'han tornat a fabricar més. Avui en dia és un objecte molt cobejat pels coleccionistes de rareses, per alguns matemàtics i pels amants dels enginys de càlcul i altres aparells científics peculiars.
Actualment, se'n poden trobar alguns exemplars en venta en una pàgina de subhastes per internet però malauradament, o precisament per aquest interès que desperta, és difícil trobar una Curta per un preu inferior als 600 euros. En fi, seguirem esperant un cop de sort.

Més informació:
- Interessant i complet article sobre la Curta a la revista Investigación y Ciencia (de pagament).
- Pàgina de vcalc: The Curta Calculator Page.
- La Curta a Tecnología Obsoleta.
- Web curta.org
- Curta Calculating Machines.
- A l'interior de la Curta.
- Sobre Curt Herzstark.
- Entrevista amb Curt Herzstark per l'institut Charles Babbage.