Sobre la felicitat.

La felicitat és un concepte ben abstracte, i tant vanament emprat (gairebé tant com l'amor) que la paraula gairebé ha perdut el seu poder intrínsec, malgrat que si hi ha alguna cosa que ens uneixi als éssers humans, tant els que habitem aquest planeta avui en dia com els que el van habitar fa dos mil anys, cinc mil o en qualsevol època de la nostra història, és, precisament, la recerca de la felicitat. Perquè avancem científicament i tecnològicament, també en la producció d'art i cultura, però, en essència, les nostres preocupacions, els nostres sentiments, les nostres passions, els nostres desitjos, els nostres problemes... són els mateixos. En essència.

Segons el diccionari, la felicitat és l'estat d'ànim plenament satisfet, definició aparentment senzilla, però... què entenem per "estat de l'ànim plenament satisfet"? És evident que les condicions i paràmetres que condueixen a aquesta satisfacció personal plenament conscient i no transitòria (o potser sí...) seran, com a mínim, sensiblement diferents per a cada persona, però, de fet, hi ha unes característiques essencials, teòricament molt simples, que són comunes.

Recordant la piràmide de Maslow, les necessitats de les persones es poden agrupar en cinc grups jeràrquics, de manera que si les necessitats d'un grup més bàsic trontollen, la resta serà inestable (o sigui, nosaltres). Ja se sap, no es pot començar la casa per la teulada. Abraham Maslow va dividir les necessitats en: fisiològiques bàsiques (alimentació, dormir, respirar, descansar, etc. Hi ha qui inclou el sexe, però jo no la inclouria com una necessitat (que l'és, evidentment) bàsica, és molt més primordial respirar, menjar, tenir un sostre i dormir que el sexe... o no?), les de seguretat (física, moral, de salut, de feina, etc.), les d'afiliació (amistat, afecte, amor, sexe), les de reconeixement (autoestima i èxit personal) i, finalment, les d'autorealització (desenvolupament del propi potencial). Segons aquest esquema, es diu que és feliç aquella persona que té totes aquestes necessitats cobertes, essent indispensables per a la supervivència les dels dos primers grups i molt importants les del tercer.

Per una altra banda, si atenem, per exemple, a la classificació que fa en Ferran Salmurri, per arribar a ser feliços hauríem de tenir en compte els següents cinc punts: l'autoestima, element bàsic per a que les coses funcionin; l'autocontrol de la conducta, per exemple, tenir prou voluntat per no endarrerir les coses, per allò de "no deixis per demà el que puguis fer avui", perquè, per experiència, al final o bé no s'acaben fent o bé ens compliquem massa la vida fent-ho tot a corre-cuita i malament a última hora; l'autocontrol emocional, és a dir, tenir el control de la nostra ment (pensaments i emocions) en cada situació; l'estil cognitiu (pensar en positiu/negatiu) i les relacions interpersonals (quantitat i qualitat). Podríem qualificar entre 0 i 10 cada un d'aquests paràmetres segons la nostra percepció personal i veure quin percentatge obtenim per saber l'estat de la qüestió. Evidentment, si la puntuació és inferior al 50% (25 punts, en aquest cas), ens haurem de replantejar seriosament què estem fent i què és el que volem i, potser, pensar en demanar ajuda a algun/-a especialista (i no és conya, encara que, personalment, recelo bastant d'aquests professionals).

Si els paràmetres de la piràmide de Maslow ens podien semblar coherents però no ens mostraven com assolir-los, en canvi, amb els cinc punts anteriors, podem veure el camí per arribar al benestar personal. Aquest camí està molt relacionat amb el què estudia el que es coneix com a TREC: Terapia Racional Emotiva Conductual, impulsada pel terapeuta Albert Ellis, que, a grans trets, ens diu que "som el que pensem" i que anem amb molt de compte amb el llenguatge que fem servir, tant per al diàleg interior com per gestionar les crisis i processos interpersonals. Segons la terapia conductual, els nostres pensaments poden influenciar en els esdeveniments i desencadenar diferents reaccions, és a dir, és el que es coneix com a ABC (i no, no té res a veure amb l'abecedari sinó que, casualment, és la reunió de les inicials de les paraules clau Action, o Activator, Beliefs i Consequences). Davant d'una situació, habitualment pensem que una circumstància concreta ens fa sentir i reaccionar d'una o altra manera, però en realitat aquesta relació causa-efecte no és tal o, si més no, no és tan senzilla, sinó que davant d'un esdeveniment activador (A), nosaltres hi apliquem les nostres creences i coneixements actuals (B) que, finalment, determinen el nostre estat d'ànim i la reacció posterior (C). D'aquí la importància de l'estil cognitiu i l'autocontrol emocional.

Evidentment, l'autoestima és també un aspecte clau i fonamental per a qualsevol cosa en la nostra vida i una de les maneres de potenciar-la és sent assertiu. Per dir-ho d'alguna manera, l'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular ni manipular els altres. Aquí tindríem un petit decàleg de drets assertius o, millor dit, de drets personal:
1. El dret a ser tractat amb respecte i dignitat.
2. El dret a tenir i expressar els propis sentiments i opinions.
3. El dret a ser escoltat i pres seriosament.
4. El dret a jutjar les nostres necessitats, establir les nostres prioritats i prendre les nostres decisions.
5. El dret a dir "no" sense sentir-se culpable.
6. El dret a canviar.
7. El dret a cometre errors.
8. El dret a demanar informació i ésser informat.
9. El dret a ser independent.
10. El dret al nostre descans i aïllament, sent assertius.

Un cop hem assolit un nivell de benestar i satisfacció personal elementals, i només quan hem arribat fins aquí, podem començar a pensar en els objectius potencials per a la autorealització:
- Inconformisme i individualitat.
- Interés social i confiança ètica.
- Autoconcienciació.
- Acceptació de l'ambigüitat i la incertesa.
- Tolerància.
- Compromís i satisfacció intrínseca.
- Creativitat i originalitat.
- Direcció personal.
- Flexibilitat i perspectiva científica.
- Acceptació incondicional d'un mateix i dels altres.
- Assumir riscos i experimentar.
- Hedonisme a llarg termini.

Per acabar, només volia comentar que els hi tinc molta aversió als llibres d'autoajuda, sobretot perquè, en general, s'ha banalitzat molt el tema, però en aquest assumpte, i amb aquests especialistes, coincideixo majoritàriament, per pura lògica, i no cal dir que tot això requereix un treball i un esforç personal considerables. Personalment, encara em queda molt camí per recórrer.

Fonts d'informació:
- Conferència de Ferran Salmurri sobre la Llibertat emocional.
- "La asertividad: expresión de una autoestima sana", Olga Castanyer.
- "Ser feliz y vencer las preocupaciones", Albert Ellis. (me'l van fer llegir, què passa...)