Déménagement

Ha passat força temps des de l'última entrada, gairebé tres anys en els quals també moltes coses han canviat o s'han transformat, però aquest espai sempre estava present, en latència. Després d'aquest llarg període de silenci, doncs, em proposo reprendre la publicació de reflexions, notícies i idees relacionades amb el món de l'art, la cultura, la societat o la ciència i la tecnologia. Tot això serà en un nou blog amb un nou aspecte i tecnologies diferents que poc a poc s'anirà omplint de contingut. A partir d'ara em trasllado a la següent adreça:

http://lostamongthecrowd.wordpress.com/

Ens seguim llegint! À très bientôt!

La sort esquiva.

La sort capritxosa, la sort esquiva...

"El dia que sabé
que no li quedava gaire temps,
la vida li somrigué
amb totes les seves dents."

[Poemes i mirlitonades, Samuel Beckett]

[foto: bala perduda. Niu de l'Àliga]

Les égarés.

J'habite dans ce lieu où jamais n'habite personne.

Je vis avec une profonde tristesse dans mon coeur, bien que je ne sache pas d'où est qu'elle provienne.

Je vois le déroulement des événements avec une certaine distance que ne me laisse pas y participer.
Mes yeux, en sachant la grande quantité d'information qui a lieu devant eux, se prêtent pour la saisir, mais je ne peux pas interpréter toute l'information qu'ils reçoivent.
J'aime sincèrement et tendrement, mais j'aime avec beaucoup de manquances. Je sais que cette n'est pas la bonne manière de s'aimer, parce que ça blesse.
J'ai un gros trou dans mon âme. Quelquefois un esprit vide sans espoir. Pourtant, je cherche mon chemin ici et ailleurs, je me promène par de montagnes sans repos, je fais des efforts pour surmonter les défis et les descentes quand le douleur, la peur et la solitude viennent à m'effrayer.
Je ne veux qu'une vie avec d'opportunités d'apprendre, de partager différentes expériences, avec de conaissances et de sagesse, mais parfois j'ai besoin d'une bonne chance qui n'a hâte à arriver.
J'aimerais embrasser cet enfant qui j'étais, un enfant qui a peur, qui pleure. Je voudrais le réconforter. Courage, tout ira bien, tu es très fort. Tu le sais.
Je suis une goutte d'eau perdue en l'univers, je ne veux que me fondre dans le fleuve de la vie.
Je suis un égaré.

[Foto: bala perduda. Gijón'07.]

LHC start-up.

Des que el passat 7 d'agost es va anunciar l'engegada de l'accelerador LHC, un cop finalitzades les tasques de refrigeració dels vuit sectors de la màquina, que s'han de mantenir un quants graus per sota del zero absolut (-271ºC), alguna cosa es cou als departaments del CERN, on cada cop hi ha més moviment per tal de tenir a punt l'enginy per a la data clau, l'esperat "dia del botó vermell", el proper dijous 10 de setembre. Les notícies al respecte cada cop són més constants i ja són nombrosos el mitjans de comunicació que comencen a fer-se eco de l'experiment, que de ben segur acapararà les notícies d'aquí ben poc temps, encara que sigui per rendir comptes de l'abundant inversió efectuada amb fons públic per a un projecte científic de gran envegardura que ha permès innovacions científiques i tecnològiques que representen el futur més immediat, com el Grid, i que esperem que ens sorprengui amb molts descobriments més.

Després de la refrigeració, la següent operació realitzada, el 9 d'agost, va ser sincronitzar el SPS (Super Proton Synchroton), el túnel injector de partícules de l'accelerador, amb l'LHC. Finalment, després d'aquestes proves, es va dur a terme, el 22 d'agost, el test final: enviar les partícules injectades al SPS cap a l'LHC, per tal de fer-les circular un tram per l'accelerador.
Totes les proves s'han realitzat correctament i els equips que treballen en cada un dels detectors també estan finalitzant els tests per tenir-ho tot enllestit ben aviat.

Vista del detector LHCb.

Per inaugurar aquest esdeveniment, el CERN està preparant una sèrie d'actes restringits (tots requereixen invitació i permís previ) que tindran lloc en tres dates diferents. El més proper està molt enfocat als diferents mitjans de comunicació i serà el primer intent de fer circular les partícules al llarg dels 27 km. de l'accelerador. Aquest fet tindrà lloc el 10 de setembre, i serà retransmès en directe des dels centres de control a través del webcast del CERN. A més a més, pel 3 d'octubre estan preparant el LHC Grid Fest, dedicat al sistema de computació i emmagatzematge de l'accelerador i, molt especialment, al LHC Computing Grid, que permet tenir molts ordinadors repartits arreu del món treballant junts per a un mateix propòsit i oferint, així, una capacitat de càlcul que no es podria mantenir en un sol edifici, és a dir, proporciona càlcul distribuït a escala planetària. Finalment, la inauguració oficial està prevista pel 21 d'octubre, però encara se'n desconeixen els detalls.

Els esforços dedicats a fer possible aquest experiment han aconseguit grans avenços en tots els camps que hi han estat requerits i el grid es perfila com un gran aliat per a la humanitat en diferents camps de la ciència, per exemple, utilitzat per a analitzar milions de medicaments potencials contra una malatia (com la malària), per compartir imatges mèdiques que permetin millorar un diagnòstic, per efectuar simulacions geofísiques de mines o bé per distribuir imatges de satèl·lit dels grans desastres naturals. Existeixen diferents tipus de xarxes, com les industrials, que posen en xarxa tots els ordinadors d'una empresa, les científiques o bé les voluntàries (africa@home, malariacontrol.net, folding@home, climateprediction.net, etc.), de manera que tothom qui ho vulgui hi pot participar oferint el temps d'inactivitat del seu ordinador al projecte que més li interessi.

Algunes de les curiositats sobre l'accelerador, recollides durant l'Open Day, són les següents:
- Serà l'accelerador més ràpid, ja que permetrà llençar molts milers de milers de milions de protons gairebé a la velocitat de la llum (un 99,99999%), que faran la volta als 27 km de l'anell 11000 vegades per segon.
- L'LHC és l'espai "més buit" del Sistema Solar (l'atmosfera serà unes 10 vegades menys densa que sobre la Lluna) perquè per accelerar els protons a aquesta velocitat cal un buit com el de l'espai interplanetari.
- A més, és l'espai més fred de l'Univers, amb una temperatura de -271ºC, només 1,9º per sota del zero absolut.
- Però contindrà els punts més calents de la galàxia: quan els dos feixos de protons entrin en col·lisió, generaran, en un espai minúscul, temperatures de més de mil milions de vegades que aquelles que imperen al Sistema Solar.

Quina llàstima que tots aquests actes siguin en dies laborables perquè, tot i aquestes dades "esfereïdores" i malgrat els vaticinis catastrofistes d'alguns (creació d'un forat negre que pot engolir la Terra, desaparició en sec de Suïssa, etc...), seria fantàstic poder ser allà quan es posi en marxa. Tot i això sóc una de les poques i afortunades persones que ha pogut descendir, durant la jornada de portes obertes, 100 metres sota terra per poder admirar un dels impressionants detectors (en el meu cas, ATLAS). I certifico que l'ascensor fa el trajecte en 60 segons exactes, sense que el cos noti cap efecte.

Més informació:
- LHC countdown news.
- LHC 2008.
- LHC Open Day. (diumenge 6 d'abril de 2008)
- LHC First Beam. (dijous 10 de setembre de 2008)
- LHC Grid Fest! (divendres 3 d'octubre de 2008)
- Acercándonos al LHC.
- Birth of a Giant.
- Large Hadron Collider.

Sense paraules.

De vegades, les coses que més ens marquen, per bé o per mal, arriben de manera inesperada. Situacions, moments, mirades que ens sorprenen, ens poden paralitzar o donar embranzida, però allí estan, perquè sentim com la sang flueix amb força per les nostres venes. Hi ha una frase que ho expressa a la perfecció: "La vida no es mesura per les vegades que respires, sinó pels moments que et deixen sense alè."

A mi em va deixar sense alè amb la seva joventut, la seva intel·ligència, la maduresa, la sensibilitat, la cultura, l'atreviment, la dolçor, la capacitat per seduir, la seva bellesa exòtica. Són poques les vegades que trobo algú així, però a mi m'agraden els jocs entre dos, no entre multituds, i tinc massa present el dolor i el patiment de l'estimar com per provocar-lo en els altres. M'hauria sentit una persona afortunada si hagués tingut l'oportunitat de conèixer-la amb tranquil·litat, sense presses, deixant fluir les coses. No vull ser només un trofeu anònim en la vitrina d'algú, ni tampoc vull que ho siguin per a mi. No, ara no és això el que vull.
J'aurais voulu t'embrasser et te baiser. Te protéger, t'écouter, apprendre de toi et partager aussi mes conaissances avec toi, mais je n'ai jamais su me devélopper dans ces situacions si difficiles. La tentation est si forte et la responsabilité est tellement grande qu'elles me paralyzen.
En aquests casos, o acceptes les regles del joc o millor et retires a temps, amb tacte i elegància, perquè qualsevol altra opció implica enredar-se en un esbarzer. Però el tacte i l'elegància queden ben lluny quan un es troba immers, de manera voluntària o no, en les profunditats insondables de la introspecció, presa de la inseguretat i dels dubtes. I un es pregunta on està aquella fortalesa i decisió que sap que té, en algun recòndit paratge del pit latent.
La primera espina clavada, la més profunda, és la de no haver fet tot el possible per donar el millor d'un mateix quan hi ha algú pendent de nosaltres, i saber, a més, que molt possiblement no hi haurà una següent ocasió. Errare humanum est, sed alea iacta est.
Je te souhaite le meilleur.

Flower, colored bright
I am strong I can fight
But I don’t know.

Tower, brick and stone
Make my way on my own
But I don’t know

I don’t know why, I don’t know how
If I can fly, can I fly now?
Are my wings strong enough to bear
the winds out there?
Hey, I don’t know.

Tell me it’ll never fade
And I’ll go forth unafraid
Because I don’t know.

Show me rain and flood
To cool the fire in my blood
Because I don’t know.

I don’t know why, I don’t know how
If I can fly, can I fly now?
Are my wings strong enough to bear
The winds out there?
Hey, I don’t know.

Darkness, edge of night
You are here, I’m in flight
Now I know, now I know
Now I know

[I don't know, Noa]

La semaine des preséntations.

Doncs sí, sembla ser que aquesta és la setmana de les presentacions, ja que en només cinc dies he pogut assistir a la presentació de dues publicacions en les quals, d'una manera o altra, he col·laborat amb el meu petit granet de sorra.

Ahir per la tarda es va presentar a Tarragona el segon número de la revista COLORS, amb la intenció de donar a conèixer en aquesta ciutat tant la publicació com el col·lectiu que l'edita, H2O.
La presentació va comptar amb la presència de la Coordinadora Territorial de l'Institut Català de les Dones (ICD), que ens va fer un avançament dels programes que s'estan desenvolupant a favor de les dones lesbianes des del Pla Interdepartamental, un d'ells relacionat amb la violència de gènere, que desgraciadament també afecta aquest col·lectiu i ja se n'han començat a detectar alguns casos.
En aquest segon número, que es pot descarregar des d'aquí, s'ha elaborat, entre altres articles, un dossier especial dedicat a les dones lesbianes per tal de col·laborar en la seva visibilitat i que, precisament, ha utilitzat com a leitmotiv la sortida de l'armari, que, en ciutats i pobles petits, es converteix en la sortida de la taquilla (idea original (i original idea) de la periodista d'armaris). El sumari del dossier es pot veure clicant sobre la foto de la taquilla.

[Foto: Saray Martínez]

Per una altra banda, el passat dissabte 17 de maig, va tenir lloc al casal de Vallromanes la presentació de l'antologia de blogs "La Catosfera Literària'08", que s'ha promocionat durant aquests dies a diferents emissores catalanes i que la setmana que ve sortirà en un breu reportatge del Telenotícies de TV3 amb motiu de la Setmana de TV3, dedicada amb encert al foment de la lectura.
En aquest acte, molt cuidat i ben preparat i que va comptar amb l'excel·lent acompanyament musical de la joveníssima JarBand, vaig poder desvirtualitzar i posar cara a moltes persones, tot i que molts blogs i blogaires m'eren desconeguts.

[Foto: Enric Gil]

Finalment, aquesta proposta que va començar com un joc engrescador s'ha fet realitat i fent un cop d'ull, no només als articles i autors del llibre sinó també als diferents blogs en català que pul·lulen per la xarxa, observo molta qualitat i, encara que la participació era voluntària i potser molta gent no se'n va assabentar, trobo que molts que no hi són mereixerien ser-hi.
A més a més, tenint en compte que al llibre hi figuren algunes personalitats del món de la literatura, gent que ja havia publicat abans i blogaires molt veterans, començo a sentir, independentment del ressò que assolexi el llibre, certa pressió, molt probablement autoimposada, per fer més producció de caràcter literari, ja sigui en aquest blog que en realitat és un calaix de sastre que em permet exposar les meves inquietuds i interessos o bé a través d'altres mitjans.
En quasevol cas, aquí està el fruit d'una il·lusió i un esforç col·lectius.

El CERN i l'LHC.

El CERN (Centre Européen pour la Recherche Nucléaire) és una singular organització científica situada al cor d'Europa, a Meyrin, ben a prop de Ginebra (Suïssa) i de la frontera francesa del Jura. Va ser fundada el 1952 i formalment instituïda el 1954 com a centre de recerca en Física d'Altes Energies, motiu pel qual es coneix el CERN com a Laboratori de Física de Partícules.

La seva ubicació a Suïssa probablement no és casual, tenint en compte que aquest país fa gala de neutralitat política i, per tant, pot estar al marge de qualsevol conflicte polític i desenvolupar una tasca científica sense lligams ni dependències ni, sobretot, finalitats militars.

La principal missió del CERN és proporcionar un extraordinari espai de col·laboració en recerca nuclear entre els estats europeus (curiosament, i potser per les raons abans esmentades, Suïssa no és un país membre de la Unió Europea) i, especialment, promocionar la cooperació internacional en matèria d'investigació en física i tecnologia de manera que els resultats de la recerca poden ésser consultats obertament. Per tant, no només fomenta i enriqueix un entorn de col·laboració sense fronteres i ofereix respostes a qüestions sobre l'Univers i innovació científica i tecnològica sinó que, a més a més, aporta coneixement lliure.

Algunes de les grans fites del CERN són: el primer accelerador protó-protó (1971); el descobriment, el 1983, de les partícules W i Z (força nuclear feble); l'accelerador LEP (Large Electron Positron); l'obtenció de resultats precisos sobre l'asimetria entre matèria i antimatèria (1993); i, sobretot un dels invents que ha revolucionat la nostra Història: la Web, les bases de la qual van ser proposades el 1990 per Tim Berners-Lee, aleshores investigador del CERN i actualment director del World Wide Web Consortium.

Enguany, gran part de la comunitat científica està a l'expectativa esperant amb candeletes que es posi en marxa un mega-projecte internacional que ha portat gairebé 20 anys d'intensa feina, la gran perla del CERN: l'LHC (Large Hadron Collider), un immens accelerador de partícules de 27 km. de circumferència situat a 100 metres sota la superfície entre la frontera franc suïssa.
Durant el recorregut de l'anell es faran circular i accelerar dos rajos de partícules subàtomiques, anomenades hadrons, en sentits oposats fins a arribar pràcticament (un 99.99%) a la velocitat de la llum (300000 km/s) a uns 7 TeV d'energia per feix de protons, moment en què es faran col·lidir, obtenint d'aquesta manera unes grans quantitats d'energia i una situació similar a la del Big Bang.
Aquest és l'escenari que es vol obtenir per investigar i intentar respondre una sèrie de qüestions. Per a captar i tractar la informació produïda per les col·lisions, al voltant de l'anell hi ha disposats quatre detectors o experiments especialitzats: ATLAS (Meyrin, Suïssa), CMS (Cessy, França), LHCb (Ferney-Voltaire, França) i ALICE (Saint Genis-Pouilly, França).
ATLAS (A Toroidal LHC ApparatuS) és un enorme detector encarregat, juntament i per contrastar dades, amb CMS (Compact Muon Solenoid), de la recerca, entre altres, del bosó de Higgs (una partícula que es creu que va existir uns pocs instants després del Big Bang), de noves dimensions i de les partícules que poden constituir la matèria fosca. Va ser construït per intentar respondre preguntes com les següents: de què està fet el nostre món (cerca de quarks), quin és el seu origen, com es va crear, què el mantè unit (intentar descriure les quatres forces fonamentals de la natura en una sola) o bé cap a on va.
LHCb (Large Hadron Collider beauty) es dedicarà sobretot a estudiar un tipus de partícula anomenada beauty quark o b quark per tractar d'entendre el per què de l'actual asimetria entre matèria i antimatèria, que en els inicis de l'Univers es creu que era un perfecte "mirall" de la matèria (on ha anat a parar?!).
Finalment, ALICE (A Large Ion Collider Experiment) vol estudiar l'estat de matèria conegut com a quark-gluon plasma, que es creu que també va existir pocs instants després del Big Bang.

Ara bé, cada segon es produiran una quantitat exorbitant de col·lisions (uns 600 milions per detector) i cada detector produirà un volum de dades d'uns 400MB per segon, és a dir, uns 2 Petabytes a l'any, el que vindria a ser una torre d'uns 20km de CD's... I això només en un any! (Es preveu que l'LHC estigui en funcionament durant uns 10 anys).
Per a poder emmagatzemar i analitzar aquesta gran quantitat de dades s'emprarà el que s'anomena Grid Computing, computació distribuïda en xarxa, de manera que podem tenir connectats milers d'ordinadors arreu del món que serviran per processar dades com si es tractés d'un súpercomputador però amb una capacitat de càlcul molt superior.

Fa unes setmanes, el passat diumenge 6 d'abril, es va celebrar el CERN Open Day 2008, una jornada de portes obertes que suposava una gran oportunitat per visitar les instal·lacions (de fet, era l'última oportunitat per baixar a l'accelerador) i per conèixer de primera mà les activitats que es duen a terme en aquest gran complex científic. Un event que va superar amb escreix les expectatives de la organització, que es va veure desbordada per un allau de més de 50000 persones en només 2 dies (el dia 5 es celebrava una jornada de portes obertes dirigida a investigadors).

Una aventura emocionant al cor de la ciència!

Més informació:
- Articles de la revista Nature.
- CERN Grid Cafè.
- LHC@home.
- Taller de Física de Partícules a la UB.
- Masterclass: Hands-on-CERN (cat).
- La masterclass explicada per un alumne: (i), (ii) i (iii).
- Article de El País.
- Instal·lada l'última peça d'ATLAS.
- Com funciona un accelerador de partícules. (article de El Tamiz)
- La polèmica al voltant de les altes energies.
- Article de The New Yorker (en).
- Article de Symmetry Mag (en).