/* Elimina el .es del final de la URL */ /* fi codi javascript */ VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT: Les égarés.

diumenge, 31 d’agost del 2008

Les égarés.

J'habite dans ce lieu où jamais n'habite personne.
Je vis avec une profonde tristesse dans mon coeur, bien que je ne sache pas d'où est qu'elle provienne.
Je vois le déroulement des événements avec une certaine distance que ne me laisse pas y participer.
Mes yeux, en sachant la grande quantité d'information qui a lieu devant eux, se prêtent pour la saisir, mais je ne peux pas interpréter toute l'information qu'ils reçoivent.
J'aime sincèrement et tendrement, mais j'aime avec beaucoup de manquances. Je sais que cette n'est pas la bonne manière de s'aimer, parce que ça blesse.
J'ai un gros trou dans mon âme. Quelquefois un esprit vide sans espoir. Pourtant, je cherche mon chemin ici et ailleurs, je me promène par de montagnes sans repos, je fais des efforts pour surmonter les défis et les descentes quand le douleur, la peur et la solitude viennent à m'effrayer.
Je ne veux qu'une vie avec d'opportunités d'apprendre, de partager différentes expériences, avec de conaissances et de sagesse, mais parfois j'ai besoin d'une bonne chance qui n'a hâte à arriver.
J'aimerais embrasser cet enfant qui j'étais, un enfant qui a peur, qui pleure. Je voudrais le réconforter. Courage, tout ira bien, tu es très fort. Tu le sais.
Je suis une goutte d'eau perdue en l'univers, je ne veux que me fondre dans le fleuve de la vie.
Je suis un égaré.

[Foto: bala perduda. Gijón'07.]

6 comentaris:

moonlight ha dit...

m'ha encantat l'escrit (visca el traductor del gencat, jeje) i la foto és fantàstica!... crec que cada vegada hi ha més gent perduda :(

L'Aprenenta ha dit...

Je suis aussi perdue! mais, je sais que tout ira bien, ou j'espere...
Chance!

bala perduda ha dit...

moonlight: M'alegro que t'hagi agradat. :)
Cada cop hi ha més gent perduda, és cert... En un món súperpoblat, la gent cada cop es sent més sola i perduda, quina gran paradoxa! Alguna cosa estem fent molt malament...
La foto és molt més xula a tamany original, però ser allí, davant del Cantàbric, sota el monument del "Elogio al Horizonte" sí que és realment impressionant.

Salut!

aprenenta: Bonne chance a toi aussi!! Soit bienvenue et à bientôt!!

Anònim ha dit...

Hola,
com la Moonlight, també faig un visca pel traductor del gencat!
Aquest text m'ha recordat la lletra d'una cançó que m'agrada molt, El universo sobre mí, d'Amaral.
Bé, més o menys a tothom li costa trobar el seu lloc. Hi ha gent que té més sort que d'altra i que tot li va més de cara, però cal, encara que a vegades sigui terriblement difícil, no desanimar-se (al menys totalment).

bala perduda ha dit...

Benvingut/-da anònim/-a,
doncs ara mateix no em ve al cap la lletra d'aquesta cançó d'Amaral (no m'apedregueu tots de cop, si us plau ¿^^), ja miraré si la puc localitzar perquè tinc curiositat.

Seguirem sempre endavant buscant respostes (com deien els Sopa de Cabra).

Salut i gràcies per comentar. :)

Anònim ha dit...

Ei, que m'havia oblidat de signar el comentari anterior. I tranquil·la, que no t'apedregaré,tot i que és una ofensa per un gran grup com Amaral, je je. Rain